Dins dels municipis de la Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca es troben un gran nombre de jaciments paleontològics, que a dia d’avui, encara estan proporcionant una gran informació, tant en l’àmbit científic com en l’àmbit patrimonial.
El jaciment on es troben els ous de dinosaures més importants de la Conca Dellà i dels més importants d’Europa. Els estudis científics en aquest jaciment daten en la dècada de 1990, que van classificar els ous en el gènere de Megalootithus, pertanyent als dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures.
El fet d’haver trobat tants fragments de closques d’ous, determina i defineix aquesta zona com una àrea recurrent de nidificació dels titanosaures.
A diferència de l’anterior, aquí es troba la major recopilació d’ossos de dinosaures. El jaciment va ser localitzat per l’aficionat Marc Boada que va realitzar la seva primera intervenció en l’any 2001. Des d’aquest moment, es van realitzar excavacions anuals i es van recuperar més de 1.000 restes òssies.
Gràcies a aquests estudis, es va descobrir que la majoria de dinosaures pertanyents a aquesta zona eren hadrosaures, mentre que una petita part corresponia a cocodrils i teròpodes.
Per la quantitat de restes conservades, Basturs Poble es considera un dels jaciments de dinosaures hadrosaures més importants d’Europa.
Un jaciment ple d’icnites d’hadrosaures i dinosaures de bec d’ànec. Petjades fòssils que no sobrepassen els 30 centímetres.
Jaciment excavat en la dècada de 1950 per l’equip liderat pel doctor Walter Kühne de la Universitat de Berlín, juntament amb el Dr. Aguirre del Museu Nacional de Ciències Naturals. Amb l’ajuda de Nadal i Montaner, capatàs de la mina de Carbó de Suterranya, van extreure diverses restes d’un dinosaure sauròpode que es van enviar a Madrid.
En la dècada de 1980 hi va haver un nou intent d’excavació per part de l’equip liderat pels doctors José Vicente Santafé i María Luisa Casanovas de l’Institut de Paleontologia de Sabadell amb la participació de membres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de sis campanyes d’excavació que han estat finançades, en part per la prestigiosa National Geographic Foundation, el que indica el potencial d’aquest jaciment. Actualment els fòssils de sauròpode extrets es troben en procés de preparació.
Lloc on es conserven desenes d’icnites del grup dels titanosaures.
Jaciment situat a prop de Sant Romà d’Abella amb gran diversitat de restes de dinosaures i altres vertebrats, invertebrats i vegetals. Els fòssils localitzats i estudiats pertanyen al grup dels hadrosaures, titanosaures i restes òssies de cocodrils.
El jaciment més conegut de la Conca Dellà i on es conserven centenars de depressions d’una mida màxima d’uns 50 centímetres. Inicialment es va creure que aquestes depressions eren icnites produïdes per dinosaures del grup dels titanosaures, però nombroses característiques del jaciment, van portar posteriorment a interpretar les icnites com marques d’alimentació de ratlles (peixos condrictis, d’esquelet cartilaginós) que per alimentar-se feien forats en el fons del mar per aconseguir els invertebrats marins.
Situat a les poblacions de Vilamitjana i Suterranya recull fòssils del gènere dels hadrosaures, titanosaures, teròpodes i notosaures, així com restes de cocodrils i tortugues.
Jaciment excavat en les dècades de 1980 i 1990 i posteriorment, el 2003. Es van localitzar diverses restes cranials i post cranials d‘hadrosaure, que han permès descriure un nou gènere i espècie: el Pararhabdodon isonensis. Un hadrosaure del grup dels lambeosaurins (hadrosaures amb cresta) d’uns 6-7 metres de longitud.
Descobert el 2012 per Pere Galceran quan va localitzar uns ossos fòssils de dinosaure. Després de realitzar l’excavació paleontològica pertinent, es va extreure bona part de l’esquelet d’un hadrosaure que ha resultat ser el més gran trobat a Europa, amb una longitud que podria arribar als 9 metres.
Si ets un amant de la paleontologia, no dubtis a visitar-nos. T’esperem!
