Fa 66 milions d’anys la zona que avui en dia són els Pirineus abans era un paradís tropical amb una flora i una fauna molt diferent de la que hi ha avui dia. Mentre que la vegetació la formaven palmeres, falgueres i coníferes, en la fauna destacaven els dinosaures. Als Pirineus, trobem diversos jaciments i museus que formen part de Dinosaures dels Pirineus. En aquests jaciments s’han trobat restes fòssils de diversos grups de dinosaures.
Se n’han trobat restes a la Conca de Tremp i a la Conca Dellà. Són un grup de dinosaures herbívors i són coneguts popularment com a “dinosaures de bec d’ànec”.
El Pararhabdodon isonensi és un hadrosaure lambeosaurí que es va descriure a finals del segle passat. Des dels inicis del segle XXI se n’han descrit tres nous a partir de restes trobades tant al sud com al nord dels Pirineus: Arenysaurus ardevoli, Blasisaurus canudoi i Canardia garonnensis.
Dinosaures herbívors i a quatre potes que podien arribar a assolir mides gegantines. La seva presència es pot constatar pel descobriment d’ossos com per les petjades i restes d’ous que s’han trobat. Al jaciment de Fumanya (Berguedà), es van trobar més de 3000 petjades d’aquests grans dinosaures.
Amb el cos recobert de dures plaques òssies i espines que els protegien aquests dinosaures tot i la seva contundent imatge, eren herbívors. Als Pirineus s’ha trobat una placa òssia de l’esquena de l’animal, un húmer i alguna dent, de l’espècie del gènre Struthiosaurus.
Unes poques restes de dents trobades a la Conca Dellà, als jaciments de Els Nerets, Conques o Molí del Baró a prop de Sant Romà d’Abella són la prova que aquests animals van viure a la zona dels Pirineus.
Les troballes indiquen la presència de membres del grup dels velociraptorins, petits dinosaures carnívors del voltant de dos metres de llarg. Algunes altres troballes de dents més grans han fet suposar que probablement, hi havia teròpodes d’una mida més gran, d’entre 3 i 4 metres. Tot i així, aquests exemplars encara queden lluny dels grans depredadors que es troben a Amèrica del Nord o Àsia.
De restes de diverses espècies de cocodrils se n’han trobat en un gran nombre de jaciments dels Pirineus. Les restes però, en línies generals són escasses i poc diagnòstiques, cosa que fa que els estudis de diversitat del grup siguin difícils. Tot i això certs estudis recents han permès identificar la presència del gènere Allodaposuchus, en jaciments com els de Casa Fabà.
Els podreu trobar a la Dinosfera i al Centre d’Interpretació del Montsec de Meià.
Uns fòssils molt freqüents en diferents jaciments dels Pirineus. Normalment, són restes de closques aïllades o conjunts de plaques, amb els quals, es pot arribar a fer una idea de la forma i mida de l’animal. A vegades, es troben closques senceres amb parts de l’esquelet dins la closca. Una troballa d’aquest estil al Barranc de Torrebilles va permetre descriure una espècie nova, Polysternon isonae.
Eren rèptils voladors que van viure amb els dinosaures durant l’era del Mesozoic. Tenien formes molt variades i arribaven a mides gegants. Al final del Cretaci però, només quedava una família d’aquest grup, els azhàrquids, pterosaures sense dents que van assolir mides extraordinàries. Per exemple, l’espècie americana Quetzalcoatlus podia arribar a fer uns 10 metres d’envergadura amb les ales.
Als diferents museus i espais que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus podreu descobrir més sobre tots aquests animals i aprendre com es treballa per a recuperar-ne les restes fòssils i investigar-les.
