Autor: Albert Garcia Sellés

El projecte “Red Turismo y Paleontología” es basa en l’existència d’un patrimoni paleontològic localitzat en poblacions reduïdes que, en molts casos, han passat desapercebuts pel gran públic, desaprofitant el potencial turístic, cultural i socioeconòmic d’aquests pobles i els seus jaciments.

Dinosaures dels Pirineus és un dels projectes inclosos en aquest projecte que compta amb un pressupost proper als 300.000 euros, finançat per la Unió d’Europa – Next Generation EU, a través del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Són nou les entitats que agrupa el projecte “Red de Turismo y Paleontología”, i totes tenen una oferta turística basada en una riquesa paleontològica que atrau públic molt divers, des de qui fa turisme recreatiu ocasional a qui planifica unes vacances basades en la cultura, l’aprenentatge o, fins i tot, en la investigació. Són entitats que mantenen museus, centres d’interpretació o jaciments visitables, a més d’organitzar nombroses activitats per a visitants. A més, tota aquesta oferta turística cultural es complementa i retroalimenta amb un conjunt d’actors turístics més generals, com l’hostaleria, el transport o les guies de turisme.

Les entitats participants són la Fundación para el Estudio de los Dinosaurios a Castella i Lleó a Sales dels Infants, Burgos; l’Ajuntament d’Igea a la Rioja; els ajuntaments de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà i Vilanova de Meià de Lleida; l’Ajuntament d’Alpont, València; l’Ajuntament de Loarre i la Comarca de la Ribagorça a Osca; i la Fundació Jardí Botànic – Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller a les Illes Balears. Això no obstant, l’abast de les accions a posar en marxa pretén superar els límits d’aquests territoris, amb vocació nacional i, fins i tot, internacional.

Entre totes neix la idea de crear una xarxa de destinacions que permeti, com a referència comuna, accedir a la posada en marxa d’accions, a l’adquisició d’equipament per millorar l’oferta turística, implementar eines i tecnologia tant per a la gestió de l’oferta turística com per al contacte amb el públic, etc. Accions que, de manera individual i aïllada, no estarien a l’abast de les diferents entitats sol·licitants.

La unió fa la força

La mida i la capacitat de les entitats agrupades en aquest pla ha generat no poques dificultats a l’hora de promocionar-se com a destinacions turístiques, malgrat estar dotats amb museus, centres d’interpretació o jaciments visitables, i al fet d’haver posat en marxa nombroses activitats de formació i divulgació .

Les destinacions turístiques involucrades es situen en petits municipis que necessiten, per mantenir la seva població i les seves activitats econòmiques i socials, actuacions d’aquest tipus. De les nou destinacions incloses, cinc no assoleixen els mil habitants, i altres dues no superen els dos mil. El projecte Dinosaures dels Pirineus s’inclou dins del Geoparc Unesco Orígens, uns 2.000 quilòmetres quadrats d’extensió amb una població que no supera els 16.000 habitants.

Tot i això, la debilitat a l’hora d’afrontar reptes per crear una oferta turística de valor basada en la seva riquesa patrimonial i traslladar-la al públic potencial, es transforma en una forta proposta quan es planteja la seva realització en xarxa.

Accions i instruments

A més de les accions estratègiques, de màrqueting i comunicació, la xarxa preveu la implementació d’instruments digitals orientats al futur, tant per als processos de gestió i coordinació com per a la proposta turística, ja sigui per a la seva oferta i comunicació, ja sigui per gaudir-ne. Es desenvoluparà una hiperexperiència amb realitat augmentada i s’instal·laran pantalles tàctils interactives, entre d’altres eines tecnològiques, a més d’editar-se un documental, engegar diferents accions formatives o possibilitar la contractació d’eines informàtiques per al treball comú.

Amb tot això, l’agrupació treballa per unir en un paquet coherent, organitzat, atractiu i rendible l’oferta turística de les poblacions participants sota una marca comuna encara per dissenyar. Per aconseguir l’efectivitat en els resultats, paral·lelament es posarà en marxa un sistema d’indicadors clau per al mesurament de resultats econòmics, culturals, socials i mediambientals.

La proposta paleontològica de Dinosaures dels Pirineus compta amb un museu registrat (Museu de la Conca Dellà, a Isona) i dos centres d’interpretació (Dinosfera a Coll de Nargó i Centre d’Interpretació del Montsec de Meià a Vilanova de Meià), a més de diversos jaciments paleontològics a l’aire lliure. Els tres museus, sota l’aixopluc dels respectius ajuntaments, participen en aquest projecte que vol visibilitzar la divulgació de la paleontologia que es fa en petits equipaments en tot l’estat espanyol.

Projecte finançat per:

Per més informació:

Àngel Galobart Lorente
angel.galobart@icp.cat

671 540 400

Un article publicat a Cretaceous Research per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriu noves restes fòssils de Parhabdodon isonensis, un enigmàtic dinosaure de ‘bec d’ànec’ lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Jussà. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d’altres espècies que van viure als actuals Pirineus. P. isonensis és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa.

L’espècie Pararhabdodon isonensis es va descriure l’any 1993 gràcies a la recerca de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l’escola catalana de paleontologia durant el segle XX. A partir de diverses restes fòssils excavades a Sant Romà d’Abella (Isona, Lleida), Casanovas i els seus col·laboradors van descriure el que va ser la primera espècie de dinosaure lambeosaurí coneguda a Europa. Els lambeosaurins són un tipus de dinosaures hadrosaures (també anomenats ‘de bec d’ànec’) que es caracteritzen per una prominent cresta òssia sobre el seu cap, que inclou una extensió dels conductes nassals, la funció de la qual encara és debatuda entre els paleontòlegs.

Malgrat que les restes d’aquesta espècie són escasses, al llarg dels anys, noves troballes han anat ampliant el coneixement sobre aquest dinosaure, que només s’ha identificat amb certesa en aquest jaciment del Pallars Jussà. P. isonensis va viure al que ara són els Pirineus catalans fins fa 66 milions d’anys, quan els dinosaures no-avians es van extingir arreu del món a causa de les conseqüències derivades de l’impacte d’un meteorit a l’actual golf de Mèxic. És a dir, és un dels darrers dinosaures en desaparèixer del planeta.

Ara, un equip format per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriuen a la revista Cretaceous Research noves restes de P. Isonensis descobertes i excavades al 2018, que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d’una de les vèrtebres de la cua de l’animal. El seu anàlisi confirma que es tracta una espècie amb notables diferències respecte altres lambeosaurins europeus.

“Hem constatat que el fèmur d’aquesta espècie presenta unes característiques úniques que el fan inconfusible”, explica Albert Prieto-Márquez, investigador ‘Ramón y Cajal’ de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i co-autor de l’estudi. La recerca confirma també que, amb les dades actuals disponibles, aquesta espècie només va viure al que coneixem com la Formació de Talarn, l’àrea geològica que inclou Sant Romà d’Abella. “I és possible que totes les restes fòssils que tenim corresponguin a un únic individu”, afegeix l’investigador.

Fins ara, la posició de P. isonensis dins del grup dels hadrosàurids era bastant ambigua a causa de les poques restes disponibles. L’estudi també aporta nova llum en aquest sentit. “Les noves dades donen suport a l’hipòtesi de que el lambeosaurí d’Isona està molt relacionat amb Tsintaosaurus spinorhinus, una espècie més antiga descrita a la Xina als anys 50”, explica Prieto-Márquez. Durant el Cretaci, els hadrosàurids estaven presents a tot Euràsia, Amèrica i l’Antàrtida.

Però l’estudi encara va més enllà. Els investigadors també han analitzat l’estructura interna dels ossos de P. isonensis per intentar obtenir informació sobre les seves característiques biològiques. “Sabem què molts dels dinosaures que van viure en el que aleshores era l’arxipèlag europeu tendien a ser més petits que en altres regions del planeta, com ara Amèrica del Nord i Àsia”, comenta Jesús Serrano, autor principal de l’estudi. Aquesta característica és el que es coneix com la teoria d’illes (o ‘island rule’, en anglès) i que provoca que els animals que evolucionen en l’espai limitat d’una illa assoleixin mides inferiors al que ho fan els seus homòlegs en grans masses continentals. “P. isonensis, però, s’escapa d’aquesta norma i assoleix mides molt properes a les de les grans espècies nord americanes i asiàtiques”, comenta Serrano.

Gràcies a les anàlisi osteohistològiques —l’estructura interna dels ossos— sabem que P. isonensis creixia de forma relativament lenta. L’estudi constata que l’únic individu que es coneix encara no havia acabat el seu creixement, però que ja hauria assolit una longitud de 8 metres i almenys unes 3 tones de pes.

L’excepcional registre fòssil dels Pirineus catalans

Fa més de 66 milions d’anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d’aiguamolls salobres on hi vivien una gran diversitat de faunes entre les que hi destacaven espècies de dinosaures herbívors de diferents grups, com els sauròpodes —representats pels titanosaures, amb llargs colls i cues— i els hadrosàurids lambeosaurins i alguns teròpodes carnívors, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o granotes que van conviure amb ells.

Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d’excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques que permeten reconstruir els ecosistemes de finals de l’era dels dinosaures, així com l’evolució d’aquests animals a Europa.

Paral·lelament, el projecte de divulgació “Dinosaures dels Pirineus” impulsat per l’ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d’exposicions com el Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà) i Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).

Article original: Serrano, J. F., Sellés, A. G., Vila, B., Galobart, À., & Prieto-Márquez, A. (2021). Osteohistological analysis on new remains of Pararhabdodon isonensis sheds light into the life history and paleoecology of this enigmatic European lambeosaurine dinosaur. Cretaceous Research. DOI: 10.1016/j.cretres.2020.104677

Un treball liderat per l’investigador Albert G. Sellés de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie Ogresuchus furatus a partir d’unes restes fòssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d’un cocodril terrestre de mida relativament petita que s’hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus. El fòssil va ser robat abans de la seva extracció l’any 2013 i recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

L’equip de recerca format per investigadors de l’ICP, del Museu de la Conca Dellà, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona l’ha batejat com a Ogresuchus furatus, que significa ”el cocodril-ogre que va ser robat”, en record al rocambolesc periple que va patir el fòssil quan va ser descobert a principis de juny del 2013. La nit anterior a la data prevista per a la seva extracció, un desconegut va robar les restes de l’esquelet del jaciment del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Alt Urgell), que van romandre en parador desconegut fins que el treball policial de la Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va identificar l’espoliador i va permetre recuperar el fòssil, que estava en un estat força precari de conservació.

Segons els resultats de l’estudi publicat avui a la revista Scientific Reports, l’esquelet parcial descriu la nova espècie Ogresuchus i és un nou membre de la família dels sebècids, un grup de cocodrils terrestres que van ser molt abundants entre el Paleocè i el Miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d’anys. Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fòssil té una antiguitat de 71,5 milions d’anys i representa l’exemplar més antic descobert d’aquest grup de cocodrils terrestres. “Ogresuchus és com a mínim 10 milions d’anys més antic que la resta de sebècid més antiga coneguda fins ara, de manera que la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d’aquesta família”, explica el paleontòleg Albert G. Sellés que encapçala la recerca.

La principal característica dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota del cos. “Aquesta particularitat anatòmica els permetia desplaçar-se d’una forma agil per terra tal i com fan els mamífers actuals i aixó els hi permetia ser uns depredadors molt actius”, explica el paleontòleg. Les restes de Coll de Nargó van ser localitzades a menys de mig metre d’un niu d’ous de titanosaure i envoltat de closques d’ou. Els investigadors postulen que es podria haver alimentat ocasionalment dels cries acabats de néixer. “Les cries de dinosaure segurament no eren la seva font principal d’aliment, però haurien estat una presa fàcil per un cocodril d’aquestes característiques que no hauria desaprofitat l’oportunitat de depredar-les”, comenta Sellés.

L’article descriu Ogresuchus com un animal força petit, de menys d’un metre de longitud. Les seves dent serrades i corbes, així com les seves potes gràcils, suggereixen que deuria ser un depredador actiu i molt àgil, capaç de caçar preses petites.

L’EXCEPCIONAL REGISTRE FÒSSILS DELS PIRINEUS CATALANS 

Fa més de 66 milions d’anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d’aiguamolls salobres on hi vivien una gran diversitat de faunes entre les que hi destacaven els dinosaures titanosaures i els hadrosaures, així com nombroses espècies de cocodrils. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont organitzen campanyes d’excavació per estudiar-los. Les seves restes han donat lloc a centenars de publicacions científiques.

Paral·lelament, el projecte de divulgació “Dinosaures dels Pirineus” impulsat per l’ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d’exposicions com el Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà) o Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell). Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món.

Article original: Sellés, A. G., Blanco, A., Vila, B., Marmi, J., López-Soriano, F. J., Llacer, S., Frigol, J., Canals, M., & Galobart, À. (2020). A small Cretaceous crocodyliform in a dinosaur nesting ground and the origin of sebecids. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-020-71975-y

El Museu de la Conca Dellà i Dinosfera preparen la seva reobertura al públic aquest dissabte 6 de juny. Per tal d’assegurar una bona experiència als visitants, la direcció dels museus ha elaborat un pla de contingència sanitari amb la voluntat de minimitzar el risc de contagi.

Imatge 1. Una de les mesures serà l’obligatorietat de portar mascareta. Crèdit: ICP

La Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aràn, on s’inclouen el Museu de la Conca Dellà (Isona, Pallars Jussà) i Dinosfera (Coll de Nargó, Altu Urgell) es troba actualment en la Fase 2 del procés de desconfinament ideada pel Govern arrel de la pandèmia de la COVID-19. Tanmateix, si les circumstàncies ho permeten, a partir de la setmana que ve aquesta regió sanitària ja podria entrar en la Fase 3.

En ambdues fases es permet la reobertura dels espais culturals, com els museus, però sempre prenent mesures preventives sanitàries. Per aquest motiu des de la direcció dels museus que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus s’ha elaborat un protocol de contingència on es fixen un seguit de normes per a treballadors i visitants i així assegurar una experiència satisfactòria i segura per a tothom.

Entre les decisions preses s’hi destaca:

– Els centres disposaran de la cartelleria adequada per donar informació prèvia i durant la vista.

– A l’entrada, els visitants hauran de passar per una estoreta per desinfectar el calçat i s’hauran de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic situat a recepció.

– L’atenció al públic tindrà lloc darrera les mampares.

– El pagament es farà prioritzant l’ús de la targeta de crèdit.

– L’entrada a les instal·lacions estarà limitada a 1/3 de l’aforament (aproximadament 30 visitants).

– Per evitar aglomeracions es demanarà que cada grup entri amb un lapse de temps de 15 minuts.

– En cas de coincidir més d’un grup de diversa procedència, caldrà mantenir la distància interpersonal de 2 metres.

– No es dispensaran tríptics informatius.

– Abans i després d’utilitzar els banys caldrà que tots els usuaris es netegin les mans .

– Es situaran papereres amb pedal a la recepció i als banys per a dipositari el material de prevenció d’un sol ús, així com mocadors i altres elements.

Des de la direcció del Museu de la Conca Della i Dinosfera esperen que amb aquestes mesures de seguretat els visitants s’animin a recuperar la normalitat perduda durant la pandèmia.

Si en voleu saber més detalls, podeu consultar aquí el Pla contingència Museu CD i Dinosfera.