Autor: Albert Garcia Sellés

L’estiu és l’estació ideal per anar a visitar altres indrets i conèixer una mica més els espais que ens rodegen. Per això durant tot l’estiu el Museu de la Conca Dellà obre per a tots els visitants les portes a les seves sales de treball, habitualment tancades al públic, on petits i grans podran gaudir dels secrets de restauració i conservació dels fòssils que s’hi troben.

L’obertura de les sales “secretes” del Museu és una oportunitat única per conèixer més d’aprop la feina dels restauradors de l’espai i veure algunes de les peces paleontològiques més valuoses del centre. Com el fòssil del coll d’un sauròpode, un tipus de titanosaure, és a dir, un dels dinosaures més grans, que feia entra 15 i 20 metres de llargada. Aquest element va ser extret l’any 2014 per científics de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat de Saragossa al jaciment d’Orcau.

També es podrà gaudir d’una peça que actualment està en restauració, com és la cua d’hadrosaure de la Planta del Mestre. Una ocasió ideal per a que els nens i nenes es familiaritzin amb una professió que tot i ser prou coneguda, acostuma a estar envoltada de mites.

El Museu de la Conca Dellà és l’espai ideal per a conèixer de forma íntegra l’evolució d’un territori, ja que s’hi troben representades moltes de les fases que ha viscut la Conca: des dels dinosaures que hi van viure fa 66 milions d’anys fins a la importància de la ciutat romana, sense oblidar el destacat paper que han tingut les vinyes en el desenvolupament del territori.

Aprofita les vacances d’estiu per passar un dia en plena natura amb la teva família o amics i vine a conèixer els secrets del Museu de la Conca Dellà. Del 4 de juliol al 10 de setembre, de dimarts a dissabte a les 12h, 13h i 18:30h i els diumenges a les 12h i 13h podràs gaudir d’aquesta activitat gratuïta inclosa amb l’entrada del Museu.

Aquest dissabte 5 d’agost Isona (Pallars Jussà) tornarà a ser Aeso, la vila romana que va servir com a punta de llança per a la romanització de la Catalunya interior. Amb una jornada plena d’activitats –entre les quals destaca la recreació històrica de les antigues legions– es vol commemorar el 1900 aniversari de la mort de l’emperador Trajà, molt lligat a aquesta localitat lleidatana.

(més…)

Fa 66 milions d’anys, allà on ara hi trobem els Pirineus, era un paradís tropical amb  una vegetació formada per palmeres, falgueres i coníferes entre la qual s’hi passejaven uns animals ben diferents als que coneixem actualment. Enormes dinosaures sauròpodes estiraven el coll per agafar els brots més tendres dels arbres, mirant de reüll que no s’apropés un teròpode cercant algun jove titanosaure o un cadàver del que recuperar una mica de carn. Les zones més fluvials eren el refugi dels ramats d’hadrosaures i dels petits dinosaures cuirassats, els anquilosaures, mentre uns dinosaures voladors molt semblants a les aus actuals sobrevolaven els seus caps. De tant en tant, un immens rèptil volador els espantava, tot projectant una ombra gegant sobre el terra.

La vida d’aquest animals prehistòrics, la seva evolució es tan desconeguda pel gran públic que ens deixa enormes curiositats. Els ocells com les àguiles, van viure amb els dinosaures. Hi havia dinosaures aeris, aquàtics i terrestres. Els dinosaures enterraven els ous a la sorra. Els xinesos es pensaven que els dinosaures eren dracs. L’Stegosaurus, va ser un dinosaure d’unes 3 tones que tot i que era molt gran, el seu cervell tenia la mida d’una nou. El Tiranosaurus Rex mesurava uns dos autobusos i mig de llargada, és a dir uns 13 metres i dos pisos d’altura.

Molta gent desconeix que actualment continuen vives 10.000 espècies de dinosaures, la majoria són aus que viuen a l’Amèrica Llatina i a Oceania. Una cosa que sorprèn molt és que, alguns dels descendents dels dinosaures, a part dels rèptils, són les aus. De la mateixa manera que l’evolució humana des dels primats fins a l’homo sapiens s’ha produït en milions d’anys, l’evolució que ha permès convertir un Tiranosaurus Rex en una gallina s’ha produït potser en molt més temps.

65 milions d’anys d’antiguitat, més de 38.000 metres quadrats d’extensió i 3.500 petjades de dinosaure. Aquestes dades fan del jaciment de Fígols-Vallcebre de Fumanya un dels més importants d’Europa amb restes fòssils del Cretaci superior. Situat a l’Alt Berguedà, el conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Fumanya Nord, Tumí(Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). A més de les petjades (icnites), els paleontòlegs hi han identificat restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals (troncs d’arbres, fulles de diferents tipus, algues…) i animals (closques de mol·luscs i invertebrats fossilitzats).

El projecte de museïtzació del Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya suposa l’última fase del projecte estrella del Consorci Ruta Minera. La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitzà el què havia estat una plana fluvial. Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península ibèrica. Durant els mesos de juliol i agost es pot visitar de les 11h. a les 18h. tots els dies menys els dimarts que la instal·lació està tancada. De setembre a octubre es pot visitar els dissabtes d’11h. a 18 h. i els diumenges i festius d’11h. a les 15 h. L’espai ofereix tallers per als més petits, visites guiades, conferències i, fins i tot, un viatge en carrilet! Descobreix els dinosaures de Fumanya.

Aprofitant la fascinació que desperten els dinosaures entre els nens, i amb l’objectiu d’apropar la paleontologia al públic més jove, aquest dijous 20 de juliol s’organitza la Nit al Museu de la Conca Dellà, a Isona. Així, una vintena de nens i nenes d’entre els 6 i els 12 anys podran dormir a les instal·lacions del centre i al mateix temps descobrir la col·lecció d’ossos, ous i altres fòssils de dinosaure que guarda el museu en un horari gens habitual i d’una manera més lúdica.

(més…)

Quan parlem del Parc Cretaci del Museu de la Conca Dellà sempre es fa referència als fòssils trobats dels hadrosaures, titanosaures, nodosaures o teròpodes, però, els sabries diferenciar?

• HADROSAURES

La gran majoria de restes òssies que s’han trobat fins ara pertanyen als dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures. Una espècie que s’identificava per ser dinosaures de bec d’ànec. El més significatiu és el Pararhabdodon, un hadrosaure lambeosaurí descrit a la fi del segle XX a la base de diversos ossos de l’esquelet trobats.

Durant els inicis del segle XXI es van aconseguir identificar-ne de nous: els Arenysaurus Ardèvol, els BlasisaurusCanudoi i els canardiagaronnensis.

• TITANOSAURES

Uns dinosaures herbívors i quadrúpedes que podien arribar a dimensions gegantines i pertanyien al grup dels sauròpodes, que alhora van resultar ser els més grans que mai hagin caminat per la terra.

Durant els anys, s’han anat descobrint ossos i ous d’aquests dinosaures. Des dels anys 50, s’han trobat jaciments com el de Fumanya (Berguedà) que a mitjans dels anys 80 va permetre la catalogació de més de 3000 petjades d’aquests dinosaures.

D’entre tots els estudis paleontològics, s’han aconseguit identificar un mínim de vuit formes diferents de dinosaures sauròpodes, gairebé tots ells englobats dins del grup dels titanosaures en el període cronològic que va des d’ara fa 72 a 66 milions d’anys.

Gràcies a tot això, s’han aconseguit localitzar espècies de fins a 15 metres de longitud a altres més petites, de tot just 6 o 7 metres de longitud.

• NODOSAURES

També uns dinosaures herbívors de mida relativament petita que aconseguien tenir uns 3 metres de llarg i el cos recobert de dures plaques òssies i espines que els protegien dels depredadors.

A la Conca Dellà només s’ha trobat alguna placa òssia de l’esquena, un húmer i alguna dent, d’una espècie del gènere Polacanthus.

• TERÒPODES

A diferència dels anteriors dinosaures, aquesta es tracta d’una espècie carnívora. S’han trobat escassos fòssils a la zona de la Conca Dellà. Algunes dents i restes òssies en jaciments com Nerets, Conques o Molí del Baró, a prop de Sant Romà d’Abella, són els que han permès identificar diferents tipus de teròpodes.

S’han pogut identificar diferents membres dels velociraptorins, petits dinosaures carnívors d’uns 2 metres de longitud, però també s’ha trobat una dent d’uns 5 centímetres de longitud al jaciment de Cabana de Gori, que correspon amb el d’un teròpode d’unes mides considerables, entre 3 i 4 metres de longitud, lluny dels grans depredadors que en aquest moment es troben a Amèrica del Nord o a Àsia.