Autor: Albert Garcia Sellés

Per Setmana Santa, els espais que conformen el projecte Dinosaures dels Pirineus, com el Museu de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà) o Dinosfera a Coll de Nargó (Alt Urgell) presenten diverses activitats familiars per apropar el públic al ric patrimoni paleontològic de Catalunya pel que fa a les restes dels darrers dinosaures que van existir a Europa.

El Museu de la Conca Dellà ofereix a partir de dimecres 28 de març i fins al diumenge 1 d’abril visites guiades als jaciments de petjades d’Orcau i de Basturs. Les visites, ideals per a realitzar en família, conviden a petits i grans a realitzar un viatge en el temps i descobrir els rastres que varen deixar alguns dels dinosaures que van viure en aquest territori fa més de 66 milions d’anys.

El Museu també proposa realitzar visites guiades a l’espai de preparació, tancat al públic durant l’any, on es prepara una de les peces més impressionants de la col·lecció: el coll de titanosaure trobat al jaciment d’Orcau. El fòssil, de més de 5 metres de llargada, va ser el protagonista del documental “L’últim gegant d’Europa” emès pel programa “Sense Ficció” el passat 28 de novembre.

Dinosfera suggereix visitar el seu espai expositiu centrat en la reproducció dels dinosaures, on podem descobrir, entre d’altres, el niu de dinosaure més gran d’Europa, excavat a Coll de Nargó. Dinosfera també ofereix, durant tres dies (divendres 30 i dissabte 31 de març i diumenge 1 d’abril), realitzar visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent. Les visites esdevenen una opció immillorable per transportar al públic familiar al Cretaci superior, quan aquests enormes animals passejaven pel que avui dia són els Pirineus catalans.

L’Epicentre de Tremp, acull l’exposició itinerant “Dinosaures de Catalunya. Un segle de descobertes” produïda pel Projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec amb l’assessorament de l’ Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà. La mostra commemora el centenari de la primera descoberta d’un fòssil de dinosaure a Catalunya feta durant la construcció de la presa de Talarn i permet realitzar un recorregut per les principals fites científiques dels darrers cent anys.

El Centre de dinamització de Tartareu ofereix també visites guiades a la seva mostra paleontològica, amb restes de dinosaures i fòssils del municipi i a la zona del Montsec.

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell, a banda de les exposicions permanents, que proposen al públic convertir-se en paleontòlegs durant una estona, proposa diversos tallers familiars els dies 27, 28 i 29 de març.

Dinosaures dels Pirineus és un projecte global que, des de fa més de 12 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia d’aquest projecte és la de retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l’estudi científic del patrimoni, és a dir, de l’estudi del fòssils dels darrers dinosaures que varen viure a Europa.

Entrevistem a Mònica Ferré, coordinadora de Dinosfera

L’edifici de Dinosfera va inaugurar l’any 2012 i el març de 2015 es va reobrir amb la museografia actual com un espai dedicat a la reproducció dels dinosaures. Mònica Ferré, coordinadora del centre, explica que quan va entrar a treballar-hi, tot i viure al municipi, el valor paleontològic de Coll de Nargó li era del tot desconegut: “Jo mateixa, com moltes persones de la zona, vaig quedar sorpresa i fascinada en saber tot el que s’estava excavant aquí i que, gràcies a les troballes, s’estaven descobrint moltes coses”. Mònica reivindica la funció del museu per divulgar i posar en valor el patrimoni paleontològic de la zona.

(més…)

El Campus de Paleontologia de la UAB compta des del març d’aquest any amb dues noves seus: Coll de Nargó i Pallars Jussà. Amb la seva creació, es busca promoure la formació i la recerca científica, i també donar a conèixer la riquesa paleontològica de la zona, difonent els resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, i promovent els diversos jaciments, el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera com a punts de referència als Pirineus.

(més…)

El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24.

(més…)

Des de fa anys, tot i la temporada on va estar fora de la vista del públic, el triceratops de Sabadell és una de les peces estrella del Museu de l’Institut Català de Paleontologia. A la seva primera etapa va presidir el Museu de l’ICP durant més de 25 anys i es va convertir en un emblema de la ciutat de Sabadell.

Posteriorment, l’any 2009, es va decidir retirar aquesta rèplica adquirida als Estats Units, ja que, estava muntada en una posició inadequada. Això va provocar una allau de crítiques i peticions de la seva tornada per part dels sabadellencs, que el tenien en molta estima.

Per això, amb la seva tornada definitiva l’any 2014 es va inaugurar a la primera planta l’exhibició “El Triceratops torna a Sabadell”. Aquesta mostra recupera la peça, tot explicant aspectes sobre la biologia i l’evolució d’aquesta espècie, així com, la història d’aquest esquelet.

L’exposició està dividida en tres àmbits que inclouen explicacions sobre l’anatomia, la locomoció i l’evolució d’aquesta espècie que va ser descoberta l’any 1902 al jaciment de Seven Mile Creek (Wyoming, USA). També, s’explica el recorregut que aquesta reproducció ha fet durant els darrers anys i inclou un espai de participació, on el visitant pot explicar els records associats a aquesta peça i, inclús, proposar un nom per a l’esquelet.

El Pirineu és, de tot Catalunya, el territori on més restes de dinosaures podem trobar. Des de les petjades de Fumanya als ous de Coll de Nargó, els vestigis d’aquests animals són presents en tota la zona. Però, si ens fixem en l’orografia actual dels Pirineus, sembla impossible que éssers tan grans com els dinosaures poguessin passejar-se. Què hi fan tots aquells fòssils allà doncs?

La resposta és molt senzilla. Fa 71 milions d’anys, quan encara vivien els dinosaures, els Pirineus no existien. En canvi, l’espai on actualment podem trobar el jaciment de Fumanya es trobava a nivell del mar i no als 1.500 metres d’altitud actuals. Això feia que els dinosaures passessin regularment per la zona resseguint la línia de costa. 

La forma dels Pirineus va canviar fa 65 milions d’anys, durant el Cretaci, i va ser quan el que havia sigut una plana fluvial va començar a convertir-se en la serralada que coneixem actualment.

Si voleu passar un dia descobrint la petjada que els dinosaures van deixar al nostre territori, heu de visitar el Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya, que us ajudarà a entendre la riquesa de l’impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 65 milions d’anys.

Entre 1975 i 1986 a Fumanya hi va haver una explotació minera a cel obert i gràcies a ella, l’any 1985 en Lluís Viladrich i la seva dona, que pertanyien al col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, van descobrir les empremtes. Durant una passejada per la zona del coll de Fumanya es van fixar en uns clots en la paret inclinada.  Aquell seguit de forats arrodonits presentaven una certa ordenació i situació en diverses pistes. Seguidament, van suposar que es podria tractar de petjades d’animals. Actualment Fumanya es troba a 1.500 metres d’altitud, en ple Pirineu, però fa 71 milions d’anys es trobava a nivell de mar, pel que molts dinosaures passaven per la zona resseguint la línia de costa.

La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial. Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península Ibèrica.

Al mig dels Pirineus es troba la Dinosfera de Coll de Nargó, un espai on podreu descobrir moltes curiositats i conèixer noves dades sobre els dinosaures que es trobaven a la zona de Catalunya fa uns quants milions d’anys. Per la seva localització, és un lloc perfecte per a visitar mentre fem una petita escapada als Pirineus.

Us ve de gust un cap de setmana de natura i esports? O simplement voleu estar-vos en una casa rural on poder descansar dels sorolls i l’estrès de la ciutat? La regió que envolta la Dinosfera és perfecta per a qualsevol dels vostres plans, ja que, hi podeu fer una visita cultural molt atractiva tant per petits com per grans.

A Coll de Nargó s’hi va trobar l’any 2007 la posta de dinosaures més gran d’Europa, pel que la seva importància és molt rellevant en el seguit de troballes de dinosaures que hi ha a Catalunya.

Dins de la Dinosfera hi podeu trobar una exposició dividida en nou àmbits on, a través d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, els visitants poden descobrir quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu.