Un fòssil robat permet descriure una nova espècie de cocodril als Pirineus
Un treball liderat per l’investigador Albert G. Sellés de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie Ogresuchus furatus a partir d’unes restes fòssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d’un cocodril terrestre de mida relativament petita que s’hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus. El fòssil va ser robat abans de la seva extracció l’any 2013 i recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos d’Esquadra.
L’equip de recerca format per investigadors de l’ICP, del Museu de la Conca Dellà, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona l’ha batejat com a Ogresuchus furatus, que significa ”el cocodril-ogre que va ser robat”, en record al rocambolesc periple que va patir el fòssil quan va ser descobert a principis de juny del 2013. La nit anterior a la data prevista per a la seva extracció, un desconegut va robar les restes de l’esquelet del jaciment del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Alt Urgell), que van romandre en parador desconegut fins que el treball policial de la Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va identificar l’espoliador i va permetre recuperar el fòssil, que estava en un estat força precari de conservació.
Segons els resultats de l’estudi publicat avui a la revista Scientific Reports, l’esquelet parcial descriu la nova espècie Ogresuchus i és un nou membre de la família dels sebècids, un grup de cocodrils terrestres que van ser molt abundants entre el Paleocè i el Miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d’anys. Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fòssil té una antiguitat de 71,5 milions d’anys i representa l’exemplar més antic descobert d’aquest grup de cocodrils terrestres. “Ogresuchus és com a mínim 10 milions d’anys més antic que la resta de sebècid més antiga coneguda fins ara, de manera que la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d’aquesta família”, explica el paleontòleg Albert G. Sellés que encapçala la recerca.
La principal característica dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota del cos. “Aquesta particularitat anatòmica els permetia desplaçar-se d’una forma agil per terra tal i com fan els mamífers actuals i aixó els hi permetia ser uns depredadors molt actius”, explica el paleontòleg. Les restes de Coll de Nargó van ser localitzades a menys de mig metre d’un niu d’ous de titanosaure i envoltat de closques d’ou. Els investigadors postulen que es podria haver alimentat ocasionalment dels cries acabats de néixer. “Les cries de dinosaure segurament no eren la seva font principal d’aliment, però haurien estat una presa fàcil per un cocodril d’aquestes característiques que no hauria desaprofitat l’oportunitat de depredar-les”, comenta Sellés.
L’article descriu Ogresuchus com un animal força petit, de menys d’un metre de longitud. Les seves dent serrades i corbes, així com les seves potes gràcils, suggereixen que deuria ser un depredador actiu i molt àgil, capaç de caçar preses petites.
L’EXCEPCIONAL REGISTRE FÒSSILS DELS PIRINEUS CATALANS
Fa més de 66 milions d’anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d’aiguamolls salobres on hi vivien una gran diversitat de faunes entre les que hi destacaven els dinosaures titanosaures i els hadrosaures, així com nombroses espècies de cocodrils. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont organitzen campanyes d’excavació per estudiar-los. Les seves restes han donat lloc a centenars de publicacions científiques.
Paral·lelament, el projecte de divulgació “Dinosaures dels Pirineus” impulsat per l’ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d’exposicions com el Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà) o Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell). Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món.
Article original: Sellés, A. G., Blanco, A., Vila, B., Marmi, J., López-Soriano, F. J., Llacer, S., Frigol, J., Canals, M., & Galobart, À. (2020). A small Cretaceous crocodyliform in a dinosaur nesting ground and the origin of sebecids. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-020-71975-y