“L’aposta de Dinosfera és que els fòssils que s’excavin al nostre territori es puguin exposar aquí”

Entrevistem a Mònica Ferré, coordinadora de Dinosfera

L’edifici de Dinosfera va inaugurar l’any 2012 i el març de 2015 es va reobrir amb la museografia actual com un espai dedicat a la reproducció dels dinosaures. Mònica Ferré, coordinadora del centre, explica que quan va entrar a treballar-hi, tot i viure al municipi, el valor paleontològic de Coll de Nargó li era del tot desconegut: “Jo mateixa, com moltes persones de la zona, vaig quedar sorpresa i fascinada en saber tot el que s’estava excavant aquí i que, gràcies a les troballes, s’estaven descobrint moltes coses”. Mònica reivindica la funció del museu per divulgar i posar en valor el patrimoni paleontològic de la zona.

Quin és el públic que teniu majoritàriament al museu?

Principalment és un públic familiar: parelles amb nens de camí cap a Andorra o que estan passant el cap de setmana o les vacances en cases rurals de la zona. Nosaltres diem que el nostre “visitant estrella” són els nens i nenes de 5 i 6 anys. i també venen moltes escoles dels voltants.

Quina és la funció principal de Dinosfera: l’entreteniment o la divulgació científica?

La finalitat del museu és la divulgació científica. Però des del museu mirem de fer-la de forma entretinguda: hi ha audiovisuals i un joc interactiu tàctil, que convida el visitant a posar-se en la pell d’un paleontòleg i excavar la seva posta de dinosaure, i s’ofereixen visites guiades i tallers per als infants. També està previst condicionar un espai a l’entrada amb manualitats i una activitat permanent per als nens i nenes amb un fris cronològic i geogràfic sobre els dinosaures.

Quines peces destacaries del museu?

La peça estrella és la posta de dinosaure excavada a Coll de Nargó, que és la més gran d’Europa. Hi ha persones que venen expressament de molt lluny només per veure-la. Perquè, tot i que la majoria del nostre públic és familiar, també tenim investigadors, estudiants universitaris o gent relacionada i aficionada a la paleontologia.

Quines són les principals activitats que s’hi ofereixen?

Durant l’any s’organitzen visites guiades, al museu i al jaciment, per a famílies i grups, i tallers escolars. Però és a l’estiu quan es programen més activitats. Aquest estiu va funcionar molt bé el Sopar gastronòmic, que proposava una visita a Dinosfera degustant al mateix temps una sèrie de plats inspirats en la col·lecció del museu; la Nit al museu, que convida els nens a dormir a les instal·lacions entre els dinosaures, i el mural que van pintar els nens i nenes a una de les parets de l’edifici. I tots els caps de setmana de l’estiu es van organitzar visites guiades.

També, de fa dos anys, a l’estiu també comptem amb la presència d’Irina, la preparadora del museu, que surt del seu laboratori i s’instal·la aquí per treballar, i així els visitants poden veure com es recuperen i preparen els fòssils abans de ser exposats.

Peces originals o reproduccions de grans dinosaures: quina és l’aposta del museu?

La gent el que vol és veure dinosaures enormes, però això és molt difícil d’aconseguir, i tampoc és la intenció del museu. Aquí volem posar en valor la recerca científica que es fa a la zona i el nostre patrimoni. L’aposta del museu és que els fòssils que s’excavin al nostre territori es puguin exposar aquí. Això ens permet treballar en xarxa amb altres espais, com el Museu de la Conca Dellà a Isona, el Centre de Dinamització de Tartareu, etc., i també ens ajuda a explicar la paleontologia d’una altra manera: fer entendre que la paleontologia no és només grans esquelets, recordar que al nostre territori hi ha molt per excavar i treballar perquè allò que s’excava no es quedi dins un magatzem a Barcelona, com passava abans, sinó que ho estudiïn, ho arreglin i ho retornin al lloc perquè sigui exposat.

Quins són els grans interrogants que els queden als paleontòlegs per resoldre en aquesta zona?

El de Coll de Nargó és un dels jaciments de postes de dinosaure més grans i importants del món; dels ous, hi ha molts que han desclòs però altres no, per això, la gran fita dels paleontòlegs seria trobar-hi a dins un embrió fossilitzat. Quan es va descobrir el fòssil del rèptil l’any 2013 al Mirador de les Pinyes es va pensar que podria ser una cria de titanosaure acabada de sortir de l’ou, però un cop estudiat es va concloure que era un petit cocodril.

A banda del robatori d’aquest fòssil de cocodril, l’any 2015 el jaciment d’ous, i en concret, la zona del Mirador del Cretaci, un espai visitable i de lliure accés, va ser destrossada en un acte vandàlic. Creus que no es valora suficientment el propi patrimoni paleontològic?

La gent no és conscient de la importància del que tenim aquí. No és conscient que els fòssils s’han de respectar, que són de tots. Qualsevol cosa, fins que no te l’expliquen i la sents com a teva, no la valores. Per això donar a conèixer aquest patrimoni és fonamental.

I penso que una feina primordial seria recuperar aquest jaciment d’ous del Mirador. Era un espai molt atractiu, que estava senyalitzat i atreia molts visitants. Ara la zona està destrossada, només queden les petjades, i inclús aquestes estan molt malmeses. La sort és que, amb la pluja i el vent, algunes coses es perden però poden sorgir altres restes fòssils.

Recuperar i restaurar el Mirador és l’assignatura pendent. Allà s’hi volia instal·lar un mural per senyalitzar i explicar les troballes. Però per fer-ho calen recursos, i cal minimitzar el risc que ho tornin a destrossar. Per això el primer és que la gent s’ho faci seu, que ho valori. I per arribar aquí encara falta molt.

Imatges: @Elena Calzada / ICP