Visitar els jaciments d’ous i petjades de dinosaures, convertir-se en paleontòleg per un dia, dormir al costat d’un rèptil prehistòric o entrar a espais habitualment no visitables dels museus per veure en directe com es preparen els fòssils són algunes de les propostes per a públic familiar que ofereixen el Museu de la Conca Dellà (Isona) i Dinosfera (Coll de Nargó) per aquest estiu.
Categoria: Notícies
-
A l’Epicentre de Pallars Jussà dels Dinosaures dels Pirineus, descobriràs el que va passar fa 65 milions d’anys
L’Epicentre dels Dinosaures dels Pirineus, situat a la comarca del Pallars Jussà posseeix grans vestigis del que va passar fa 65 milions d’anys a la Terra. Un viatge a l’era del Cretaci que comença amb la primera impressió que trobarem al port de muntanya, Coll de Comiols. Es podria procedir, visitant el Museu de la Conca Dellà, situat al poble d’Isona. Aquí, podreu investigar els orígens d’aquesta vila durant el seu període romà i les restes paleontològiques de diferents jaciments de la zona. No podreu deixar el museu sense veure la reproducció d’un exemplar Pararhabdodon isonensi, originari de la comarca.
Direcció Coll de Nargó, podreu veure el jaciment de la Posa amb una infinitat d’impressions, que inicialment eren considerades petjades de dinosaures sauròpodes, però que, després de diferents investigacions, es va descobrir que pertanyien a marques de ratlles que s’alimentaven d’animals enterrats del fons del mar. Seguint direcció a Abella de la Conca, podreu delectar-vos amb una de les esglésies romàniques més boniques de Catalunya i finalment, arribar al jaciment de Basturs, on podreu veure les restes d’ous de titanosaures i un dels jaciments més importants d’hadrosaures d’Europa.
En aquesta mateixa zona, també hi trobareu el jaciment de Llau de la Costa. Un conjunt d’icnites en forma de tres dits característiques dels dinosaures anomenats “bec d’ànec”, que podreu veure amb l’ajuda d’un guia. Si voleu anar per lliure, podreu visitar el jaciment d’Orcau que acull una paret plena de petjades d’aquests grans animals.
-
Aprèn a diferenciar els dinosaures del Parc Cretaci del Museu de la Conca Dellà
Quan parlem del Parc Cretaci del Museu de la Conca Dellà sempre es fa referència als fòssils trobats dels hadrosaures, titanosaures, nodosaures o teròpodes, però, els sabries diferenciar?
- HADROSAURES
La gran majoria de restes òssies que s’han trobat fins ara pertanyen als dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures. Una espècie que s’identificava per ser dinosaures de bec d’ànec. El més significatiu és el Pararhabdodon, un hadrosaure lambeosaurí descrit a la fi del segle XX a la base de diversos ossos de l’esquelet trobats.
Durant els inicis del segle XXI es van aconseguir identificar-ne de nous: els Arenysaurus Ardèvol, els BlasisaurusCanudoi i els canardiagaronnensis.
- TITANOSAURES
Uns dinosaures herbívors i quadrúpedes que podien arribar a dimensions gegantines i pertanyien al grup dels sauròpodes, que alhora van resultar ser els més grans que mai hagin caminat per la terra.
Durant els anys, s’han anat descobrint ossos i ous d’aquests dinosaures. Des dels anys 50, s’han trobat jaciments com el de Fumanya (Berguedà) que a mitjans dels anys 80 va permetre la catalogació de més de 3000 petjades d’aquests dinosaures.
D’entre tots els estudis paleontològics, s’han aconseguit identificar un mínim de vuit formes diferents de dinosaures sauròpodes, gairebé tots ells englobats dins del grup dels titanosaures en el període cronològic que va des d’ara fa 72 a 66 milions d’anys.
Gràcies a tot això, s’han aconseguit localitzar espècies de fins a 15 metres de longitud a altres més petites, de tot just 6 o 7 metres de longitud.
- NODOSAURES
També uns dinosaures herbívors de mida relativament petita que aconseguien tenir uns 3 metres de llarg i el cos recobert de dures plaques òssies i espines que els protegien dels depredadors.
A la Conca Dellà només s’ha trobat alguna placa òssia de l’esquena, un húmer i alguna dent, d’una espècie del gènere Polacanthus.
- TERÒPODES
A diferència dels anteriors dinosaures, aquesta es tracta d’una espècie carnívora. S’han trobat escassos fòssils a la zona de la Conca Dellà. Algunes dents i restes òssies en jaciments com Nerets, Conques o Molí del Baró, a prop de Sant Romà d’Abella, són els que han permès identificar diferents tipus de teròpodes.
S’han pogut identificar diferents membres dels velociraptorins, petits dinosaures carnívors d’uns 2 metres de longitud, però també s’ha trobat una dent d’uns 5 centímetres de longitud al jaciment de Cabana de Gori, que correspon amb el d’un teròpode d’unes mides considerables, entre 3 i 4 metres de longitud, lluny dels grans depredadors que en aquest moment es troben a Amèrica del Nord o a Àsia.
-
Un curs, en el qual, descobrir les valuoses col•leccions de fòssils de l’ICP i del MCNB
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), amb la col·laboració de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESRCBCC), us ofereix l’oportunitat de participar en el Curs Monogràfic d’Introducció a la conservació de les col·leccions d’història natural.
Una activitat en què recorreràs i estudiaràs les valuoses col·leccions fòssils, minerals, roques, plecs d’herbari i espècimens zoològics. Un treball de conservació d’un patrimoni que ens permetrà seguir investigant en els pròxims anys.
Durant el curs, es tractaran els aspectes més rellevants de la conservació de col·leccions de ciències naturals, des de la preparació, les condicions ambientals, la prevenció de plagues, fins a les tipologies d’embalatges, entre d’altres.
En horari de 9 ha 17 h, a excepció del divendres 30, que serà de 9 ha 13 h s’impartiran aquestes sessions a càrrec dels professionals del MCNB i l’ICP i anirà dirigit a estudiants de 3r i 4t curs de Conservació i Restauració de Béns culturals, graduats, diplomats o llicenciats en conservació i Restauració de Béns culturals i professionals de l’àmbit de la conservació d’història natural. El curs serà equivalent a un ECTS de l’ESCRBCC.
Una activitat singular i de caràcter educatiu que se celebrarà en tres espais diferents: al Museu Blau (Barcelona), al Museu de l’ICP (Sabadell) i a l’Edifici ICTA-ICP (Campus de la UAB).
Per a aquells que hagin arribat fins aquí i estiguin interessats, es podran inscriure fins al 15 de juny,mitjançant correu electrònic a:inscripcions.icchn@icp.cat, indicant el seu nom i cognoms, DNI, estudis, centre d’estudis i/o de treball i telèfon de contacte.
-
Descobreix les històries que s’amaguen en els jaciments paleontològics del Parc Cretaci
Dins dels municipis de la Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca es troben un gran nombre de jaciments paleontològics, que a dia d’avui, encara estan proporcionant una gran informació, tant en l’àmbit científic com en l’àmbit patrimonial.
El jaciment on es troben els ous de dinosaures més importants de la Conca Dellà i dels més importants d’Europa. Els estudis científics en aquest jaciment daten en la dècada de 1990, que van classificar els ous en el gènere de Megalootithus, pertanyent als dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures.
El fet d’haver trobat tants fragments de closques d’ous, determina i defineix aquesta zona com una àrea recurrent de nidificació dels titanosaures.
A diferència de l’anterior, aquí es troba la major recopilació d’ossos de dinosaures. El jaciment va ser localitzat per l’aficionat Marc Boada que va realitzar la seva primera intervenció en l’any 2001. Des d’aquest moment, es van realitzar excavacions anuals i es van recuperar més de 1.000 restes òssies.
Gràcies a aquests estudis, es va descobrir que la majoria de dinosaures pertanyents a aquesta zona eren hadrosaures, mentre que una petita part corresponia a cocodrils i teròpodes.
Per la quantitat de restes conservades, Basturs Poble es considera un dels jaciments de dinosaures hadrosaures més importants d’Europa.
Un jaciment ple d’icnites d’hadrosaures i dinosaures de bec d’ànec. Petjades fòssils que no sobrepassen els 30 centímetres.
Jaciment excavat en la dècada de 1950 per l’equip liderat pel doctor Walter Kühne de la Universitat de Berlín, juntament amb el Dr. Aguirre del Museu Nacional de Ciències Naturals. Amb l’ajuda de Nadal i Montaner, capatàs de la mina de Carbó de Suterranya, van extreure diverses restes d’un dinosaure sauròpode que es van enviar a Madrid.
En la dècada de 1980 hi va haver un nou intent d’excavació per part de l’equip liderat pels doctors José Vicente Santafé i María Luisa Casanovas de l’Institut de Paleontologia de Sabadell amb la participació de membres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de sis campanyes d’excavació que han estat finançades, en part per la prestigiosa National Geographic Foundation, el que indica el potencial d’aquest jaciment. Actualment els fòssils de sauròpode extrets es troben en procés de preparació.
Lloc on es conserven desenes d’icnites del grup dels titanosaures.
Jaciment situat a prop de Sant Romà d’Abella amb gran diversitat de restes de dinosaures i altres vertebrats, invertebrats i vegetals. Els fòssils localitzats i estudiats pertanyen al grup dels hadrosaures, titanosaures i restes òssies de cocodrils.
El jaciment més conegut de la Conca Dellà i on es conserven centenars de depressions d’una mida màxima d’uns 50 centímetres. Inicialment es va creure que aquestes depressions eren icnites produïdes per dinosaures del grup dels titanosaures, però nombroses característiques del jaciment, van portar posteriorment a interpretar les icnites com marques d’alimentació de ratlles (peixos condrictis, d’esquelet cartilaginós) que per alimentar-se feien forats en el fons del mar per aconseguir els invertebrats marins.
Situat a les poblacions de Vilamitjana i Suterranya recull fòssils del gènere dels hadrosaures, titanosaures, teròpodes i notosaures, així com restes de cocodrils i tortugues.
Jaciment excavat en les dècades de 1980 i 1990 i posteriorment, el 2003. Es van localitzar diverses restes cranials i post cranials d‘hadrosaure, que han permès descriure un nou gènere i espècie: el Pararhabdodon isonensis. Un hadrosaure del grup dels lambeosaurins (hadrosaures amb cresta) d’uns 6-7 metres de longitud.
Descobert el 2012 per Pere Galceran quan va localitzar uns ossos fòssils de dinosaure. Després de realitzar l’excavació paleontològica pertinent, es va extreure bona part de l’esquelet d’un hadrosaure que ha resultat ser el més gran trobat a Europa, amb una longitud que podria arribar als 9 metres.
Si ets un amant de la paleontologia, no dubtis a visitar-nos. T’esperem!
-
Les pedres angulars de Dinosaures dels Pirineus
Dinosaures dels Pirineus és un projecte nascut de la col·laboració de diferents museus i centres d’interpretació paleontològics de Catalunya. Entre els que trobem l’Institut de Paleontologia de Catalunya Miquel Crusafont de Sabadell, el Museu de la Conca Dellà a Isona, la Dinosfera de Coll de Nargó, l’Epicentre de Tremp, el Centre de Dinamització de Tartareu, el Centre d’interpretació del Montsec de Meià i el Centre d’investigació de Fumanyà.
Una extensa xarxa de museus i jaciments amb el clar objectiu d’unificar el patrimoni dels dinosaures que van habitar Catalunya fa 66 milions d’anys. Diferents ubicacions al llarg de la geografia catalana que queden sustentes als tres pilars d’aquest projecte: el patrimoni, la recerca i el territori.
Pel que fa al patrimoni, Catalunya ha estat el bressol d’una quantitat immensa de troballes paleontològiques, des dels primats hominoides de Can Llobateres (Sabadell) a les restes dels últims dinosaures que van habitar Euràsia als Pirineus. Un compendi de restes que han permès a l’home conèixer tot el referent a l’existència d’aquests éssers.
D’altra banda, la investigació és una altra de les pedres angulars de Dinosaures dels Pirineus. Des del segle XIX, Catalunya ha recollit numerables èxits en la seva trajectòria en el camp de la investigació paleontològica. Grans equips reconeguts internacionalment han estat els propulsors d’aquesta divulgació històrica, que al seu torn, ha fet que participin activament en congressos internacionals, llibres i revistes científiques de gran calibre.
Finalment, pel que fa al territori, la seva importància recau en la distribució dels seus jaciments i en què el patrimoni trobat hagi estat en la zona on va ser trobat. Una oportunitat clau per dinamitzar el territori i participar activament en el desenvolupament econòmic de la regió.
Tres camps en què se sustenta aquest gran projecte de Dinosaures dels Pirineus que conformen un sol museu repartit al llarg i ample de la geografia catalana. No et perdis les nostres exposicions, esdeveniments i activitats!
-
Vine a Dinosaures dels Pirineus i gaudeix de la seva oferta en activitats, exposicions i jaciments
La importància del projecte Dinosaures dels Pirineus resideix en la unificació del patrimoni paleontològic que està present a Catalunya, un dels més importants d’Europa, en què es registra l’existència dels últims dinosaures d’aquest continent.
Un dels pilars bàsics de Dinosaures dels Pirineus és la seva àmplia oferta d’activitats, exposicions i jaciments aptes per a tots els públics. Des d’activitats escolars a la Dinosfera de Coll de Nargó o al Museu de la Conca Dellà, on els nens/es podran descobrir una veritable petjada de dinosaure i aprendre la història i la geologia d’aquests.
Les exposicions són un altre dels grans atractius d’aquest projecte. En qualsevol dels seus vuit espais, podreu descobrir des de la reproducció dels dinosaures, a la història dels dinosaures que habitaven al Pirineu fa 66 milions d’anys.
De tota manera, l’excel·lència de Dinosaures dels Pirineus resideix en els seus jaciments. Podreu tenir una visita guiada per la Dinosfera on es van trobar les principals postes d’ous d’aquesta zona, o visitar el Museu de la Conca Dellà, on podreu descobrir els jaciments del Pallars Jussà: Orcau, Llau de la Costa i el Jaciment de la Posa.
Recordar-vos que Dinosaures dels Pirineus és un projecte que reuneix els principals museus de paleontologia de Catalunya, en el qual, participen l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell (ICP), el Museu de la Conca Dellà a Isona, la Dinosfera de Coll de Nargó, l’Epicentre de Tremp, el Centre d’Investigació de Fumanya, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d’Interpretació del Montsec de Meià.
Descobreix aquests grans espais, on descobrir la vida i la història dels dinosaures. Us hi esperem!
-
Apunta’t al Geolodia i descobreix la paleontologia de Lleida
El pròxim 6 de maig se celebra el Geolodia, una jornada de divulgació que pretén acostar la Geologia i la professió de geòloga i geòleg a la societat. Un projecte que es va iniciar el 2005 a la província de Terol i, que a partir del 2011, es va convertir en un esdeveniment d’àmbit estatal que se celebra simultàniament en totes les províncies.
Aquest any, el Geolodia de la província de Lleida se celebra al projecte Geoparque Conca de Tremp-Montsec, un àmbit geogràfic aspirant a convertir-se en Geoparque Mundial de la UNESCO. Una excursió de camp gratuïta, guiada per geòlegs i oberta a tot tipus de públic. Una iniciativa recolzada per la Societat Geològica d’Espanya (SGE), l’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).
Un projecte fruit de la col·laboració del Geoparque Conca de Tremp-Montsec, Dinosfera, el Museu de la Conca, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i l’Institut Català de Paleontologia.
L’experiència s’iniciarà a Tremp i seguirà per Isona i Coll de Nargó per descobrir els Dinosaures dels Pirineus. Una activitat, en la qual, es requereix inscripció prèvia i on podràs apreciar la geo-diversitat d’aquest territori.
El recorregut començarà a les 9:00h a Tremp (Seu Científica del projecte Geoparc – CSTP de l’ICGC- Pg Pompeu Fabra, 21), mostrant la Geologuia i amb la visita a l’Epicentre – Centre de Visitants. A les 9:30h es realitzarà la primera parada al Jaciment d’Orcau. A les 11:00h recorrereu el Coll de dinosaure i a les 12:00h al Coll de Faidella.
A la 13:30h hi haurà una parada per dinar, que prosseguirà amb la visita a la Dinosfera. A les 16:30h visitareu el jaciment de Pinyes i finalment, a les 18: 00h arribareu de nou a Tremp.
Cal destacar que el menjar anirà a càrrec dels que participeu, encara que és recomanable fer pícnic a l’ermita de Sant Climent.
Inscripcions a: info@projectegeoparctrempmontsec.com o al 973651088
-
La riquesa paleontològica dels Jaciments de Fumanya
El jaciment de dinosaures de Fumanya és un espai de 35.000 metres quadrats de superfície on s’acumulen 3.500 petjades fòssils de tiranosaures i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Un registre d’empremtes de dinosaures, que ens permet conèixer aspectes molt diversos de la vida dels dinosaures a través de l’espai i el temps.
La importància del patrimoni paleontològic i natural de Fumanya és excepcional. Fumanya és probablement el jaciment amb petjades de dinosaure amb més extensió de tots els que, fins al moment, es coneixen a Europa. Gràcies a l’observació i estudi dels rastres del jaciment, s’han pogut determinar els principals grups de dinosaures que habitaven la zona de Fumanya fa uns 70 milions d’anys. A més, podeu completar la vostra visita, gaudint del meravellós entorn paisatgístic i natural que envolta Fumanya. Podeu aprofitar per visitar Peguera, un poblet abandonat amb molt encant, Sant Corneli, Gisclareny, entre altres.
El primer grup que trobem són els dinosaures sauròpodes, que van aparèixer a finals del Triàsic i va mantenir la seva presència fins fa uns 65 milions d’anys. Dins d’aquest grup trobem també els anomenats titanosaures que van representar l’últim graó evolutiu del grup abans de la seva extinció. Uns dinosaures que es caracteritzaven per tenir una postura quadrúpeda amb les potes davanteres més curtes que les posteriors, un coll i una cua llargs i un crani petit. Es tractaven d’animals herbívors amb tendència a anar en ramats.
Finalment, també s’han trobat petjades de dinosaures ornitòpodes o també anomenats, hadrosaures, els coneguts com els herbívors de “bec d’ànec” i caminar bípede, comuns en l’època del Cretaci superior.
Més info: https://goo.gl/8fOWb1
-
Dorm entre dinosaures al ICP
A l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) s’ofereix l’opció de descobrir tots els indrets del seu museu en plena nit. T’agradaria dormir entre dinosaures? Una activitat dirigida a nens i nenes d’entre sis i tretze anys que busquin una aventura nocturna plena de jocs i una gimcana que farà de la nit una experiència inoblidable. Un espai on descobrir els secrets de la paleontologia de la mà d’un paleontòleg i una il·lustradora científica de l’ICP que dirigiran l’activitat des de les 21h a les 9h de l’endemà.
Un circuit que compta amb una immersió al procés de fossilització i l’explicació de les característiques pròpies de les espècies extintes de mamífers i rèptils més emblemàtics. Tot seguit, una activitat amb l’objectiu de recuperar un ou de dinosaure amagat pel museu. Quan aquest joc finalitzi, el jovent podrà descobrir com és la feina d’un paleontòleg i viure de primera mà com és el treball de camp i la feina de laboratori, entre altres.
La màgica nit acaba dins dels sacs de dormir situats als peus d’un triceratop i amb una pel·lícula de temàtica paleontològica. De bon matí, i després d’un bon esmorzar, es passa la visita al laboratori de restauració i es finalitza amb una activitat sobre l’evolució dels organismes.
Una activitat que té un preu de 35 euros per nen i que inclou les activitats, un ressopó (pizza i fruita) i l’esmorzar de l’endemà (suc o làctic, brioixeria o torrades i fruita).
Els infants hauran de portar el seu sac de dormir i coixí, màrfega, roba còmode per dormir i un petit necesser amb pinta, raspall i pasta de dents.
Més informació: 93 726 17 69 o a icp.cat. Us hi esperem!