Categoria: Notícies

Fa 66 milions d’anys la zona que avui en dia són els Pirineus abans era un paradís tropical amb una flora i una fauna molt diferent de la que hi ha avui dia. Mentre que la vegetació la formaven palmeres, falgueres i coníferes, en la fauna destacaven els dinosaures. Als Pirineus, trobem diversos jaciments i museus que formen part de Dinosaures dels Pirineus. En aquests jaciments s’han trobat restes fòssils de diversos grups de dinosaures.

• Hadrosaures

Se n’han trobat restes a la Conca de Tremp i a la Conca Dellà. Són un grup de dinosaures herbívors i són coneguts popularment com a “dinosaures de bec d’ànec”.

El Pararhabdodon isonensi és un hadrosaure lambeosaurí que es va descriure a finals del segle passat. Des dels inicis del segle XXI se n’han descrit tres nous a partir de restes trobades tant al sud com al nord dels Pirineus: Arenysaurus ardevoli, Blasisaurus canudoi i Canardia garonnensis.

• Titanosaures

Dinosaures herbívors i a quatre potes que podien arribar a assolir mides gegantines. La seva presència es pot constatar pel descobriment d’ossos com per les petjades i restes d’ous que s’han trobat. Al jaciment de Fumanya (Berguedà), es van trobar més de 3000 petjades d’aquests grans dinosaures.

• Nodosaures

Amb el cos recobert de dures plaques òssies i espines que els protegien aquests dinosaures tot i la seva contundent imatge, eren herbívors. Als Pirineus s’ha trobat una placa òssia de l’esquena de l’animal, un húmer i alguna dent, de l’espècie del gènre Struthiosaurus.

• Teròpodes

Unes poques restes de dents trobades a la Conca Dellà, als jaciments de Els Nerets, Conques o Molí del Baró a prop de Sant Romà d’Abella són la prova que aquests animals van viure a la zona dels Pirineus.

Les troballes indiquen la presència de membres del grup dels velociraptorins, petits dinosaures carnívors del voltant de dos metres de llarg. Algunes altres troballes de dents més grans han fet suposar que probablement, hi havia teròpodes d’una mida més gran, d’entre 3 i 4 metres. Tot i així, aquests exemplars encara queden lluny dels grans depredadors que es troben a Amèrica del Nord o Àsia.

• Cocodrils

De restes de diverses espècies de cocodrils se n’han trobat en un gran nombre de jaciments dels Pirineus.  Les restes però, en línies generals són escasses i poc diagnòstiques, cosa que fa que els estudis de diversitat del grup siguin difícils. Tot i això certs estudis recents han permès identificar la presència del gènere Allodaposuchus, en jaciments com els de Casa Fabà.

Els podreu trobar a la Dinosfera i al Centre d’Interpretació del Montsec de Meià.

• Tortugues

Uns fòssils molt freqüents en diferents jaciments dels Pirineus. Normalment, són restes de closques aïllades o conjunts de plaques, amb els quals, es pot arribar a fer una idea de la forma i mida de l’animal. A vegades, es troben closques senceres amb parts de l’esquelet dins la closca. Una troballa d’aquest estil al Barranc de Torrebilles va permetre descriure una espècie nova, Polysternon isonae.

• Pterosaures

Eren rèptils voladors que van viure amb els dinosaures durant l’era del Mesozoic. Tenien formes molt variades i arribaven a mides gegants. Al final del Cretaci però, només quedava una família d’aquest grup, els azhàrquids, pterosaures sense dents que van assolir mides extraordinàries. Per exemple, l’espècie americana Quetzalcoatlus podia arribar a fer uns 10 metres d’envergadura amb les ales.

Als diferents museus i espais que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus podreu descobrir més sobre tots aquests animals i aprendre com es treballa per a recuperar-ne les restes fòssils i investigar-les.

En una pedrera del Vale de Meios a Portugal, una investigació ha descobert més de 80 rastres de dinosaures carnívors del grup dels megalosàurids. S’han trobat més de 700 petjades d’aquests animals que eren caçadors solitaris. Aquestes petjades les feien els animals quan aprofitaven que la marea baixava i anaven a alimentar-se dels animals atrapats en aigües superficials d’una llacuna interior. La recerca la lidera Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

El Juràssic mitjà -època que va des de fa 174 als 163 milions- és anomenat sovint com “l’era fosca” perquè s’han trobat escasses evidències d’ossos i petjades d’aquesta etapa de la Terra, que en relació als dinosaures carnívors (teròpodes), era dominada per membres del grup dels megalosàurids, animals de grans dimensions que es movien de forma bípeda, o sigui, sobre dues extremitats. A  la resta d’Europa s’han trobat més restes òssies d’aquest grup, mentre que  Portugal destaca pel registre d’icnites (petjades fossilitzades) d’aquests.

Les icnites que s’han trobat en la investigació, són del jaciment més gran i antic de la Península Ibèrica. Fa 170 milions d’anys el que actualment és una pedrera era abans una zona banyada pel mar.  Allà a poca distància de la platja, una barrera de sorra feia que amb la baixada de la marea es formés una llacuna interior.

Els rastres que s’han analitzat són un dels registres més importants de petjades de dinosaures carnívors al món. El gran número d’icnites ha sorprès als investigadors, ja que tradicionalment s’ha considerat que els megalosàurids – i, de forma general tots els grans dinosaures carnívors- eren caçadors solitaris i fins ara no s’havia vist tantes petjades d’aquest grup en la mateixa zona.  Les petjades de Portugal són les més grans de la Península Ibèrica i podrien ser d’un petit número d’individus que aprofitaven la marea baixa per alimentar-se i no implica que sempre es comportessin com a grup.

Que alguns dinosaures tinguessin un comportament piscívor no sorprèn els investigadors, ja que, s’havien documentat restes de peixos en el contingut estomacal d’un megalosàurid, però mai s’havien trobat evidències del desplaçament per a alimentar-se.

Tot i que els rastres del Vale de Meios van ser descoberts l’any 1998, les campanyes que es van realitzar el 2014 i 2015 van permetre fer una cartografia detallada de la zona i una digitalització de les petjades. Amb les noves dades es van assignar les petjades als megalosàurids.

Si vols aprendre més sobre els dinosaures, vine a Dinosaures dels Pirineus. També, descobriràs com treballem i tractem les restes que trobem al nostre territori ric en fòssils.

La nova espècie descrita pels investigadors d’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de 120 restes que s’han recuperat  s’anomena Microchoerus hookeri. Es tracta d’un primat de mida petita que vivia en els boscos que cobrien la zona a l’època de l’Eocè. Els jaciments de la zona de Lleida i els Pirineus han revelat moltes noves espècies d’aquest grup de primats primitius llunyanament relacionats amb l’home.

El jaciment al poble de Sossís es va descobrir a la dècada dels 40 mentre s’estava explotant una mina de lignit i des de llavors, d’allà s’han extret múltiples restes de mamífers entres que hi trobem rosegadors, marsupials, carnívors primitius, avantpassats dels cavalls i fins a quatre gèneres diferents de primats (Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris). Les restes que han permès descobrir la nova espècie són d’excavacions realitzades als anys 80 per l’ICP, però també de peces que va recuperar a mitjans del segle passat l’equip del paleontòleg Miquel Crusafont.

Les restes fòssils del Microchoerus Hookeri són fonamentalment dents aïllades i fragments de mandíbules com sol passar amb els membres del seu grup. Pocs cops es troben restes i peces d’esquelet perquè aquestes són més fràgils que les dents. Raef Minwer-Barakat autor principal de l’estudi explica que a partir de la morfologia de les dents interpreten que l’animal tenia una alimentació a base de fruita i resina. Els pocs cranis que s’han conservat tenen unes òrbites molt grans cosa que fa pensar que eren animals d’hàbits nocturns. El seu parentesc amb els Necrolemurs fa probable que tinguessin una locomoció similar i que fossin animals arborícoles amb habilitats per al salt com els gàlags actuals.

Al Pallars Jussà, el ric i divers registre fòssil dels seus jaciments ens ajuda a fer una imatge representativa del que passava a tot Europa en l’època d’aquests primats. Una pujada de les temperatures a escala global va afavorir que aquests primats es diversifiquessin i estenguessin per moltes àrees de l’hemisferi Nord. El clima afavoria l’aparició de boscos densos, l’hàbitat ideal per a ells. Tot i això, a finals de l’Eocè una baixada global de temperatures va fer desaparèixer aquestes extensions arbòries i amb elles moltes espècies animals.

Vine a Dinosaures dels Pirineus a conèixer més espècies que van recórrer el planeta fa milions d’anys i a descobrir la zona amb el patrimoni paleontològic més divers i important de Catalunya. Us hi esperem!

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) han descobert una impressió fòssil de la pell d’un dinosaure del Cretaci Superior, un període molt proper a l’extinció d’aquestes criatures.

El fòssil és una troballa molt excepcional, perquè és l’únic trobat a Europa d’aquesta època tan propera a la seva desaparició. És més fàcil identificar l’època de la que provenen els fòssils, si són impressions en roques com aquesta, perquè altres restes fòssils com els óssos,  es poden haver desplaçat respecte al sediment inicial on estaven.

Les escates que es marquen al fòssil indiquen que el dinosaure que va deixar la marca, segurament era un sauròpode herbívor, potser d’un titanosaure, ja que, hi ha petjades d’aquesta espècie prop del fòssil amb les escates.  S’han trobat dues empremtes, una de 20 centímetres i una altra de 5 centímetres, separades entre elles per un metre i mig de distància cosa que indica que probablement són del mateix animal.

El descobriment d’aquesta peça remarca la quantitat i qualitat de registres fòssils a la zona dels Pirineus.  Àngel Galobart  cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP i director del Museu de la Conca Dellà d’Isona ha dit que els jaciments del Berguedà, Pallars Jussà, l’Alt Urgell i La Noguera han donat proves de l’existència de diferents grups de dinosaures a la zona dels Pirineus: titanosaures, anquilosaures, teròpodes, hadrosaures i rahbdodòntids.  També ha destacat la importància de la zona perquè permet estudiar les causes de l’extinció dels dinosaures en un punt  geogràfic allunyat de la zona on va impactar el meteorit.

Tots aquests grups de dinosaures els podràs conèixer a Dinosaures dels Pirineus. Vine a conèixer més sobre aquest món tan fascinant i a gaudir d’una de les zones més privilegiades pel que fa a interès paleontològic de Catalunya i del món. T’esperem!

Fins el dia 15 de gener, el Museu de la Conca Dellà (a Isona) ofereix una exposició que commemora els cent anys d’excavacions de dinosaures a Catalunya. Aquesta exposició temporal ja es va inaugurar el passat mes de juny a Talarn (el municipi on es va excavar la primera resta) i  ha itinerat per La Masieta de Mont-Rebei, a Salàs de Pallars i a la Pobla de Segur.

L’exposició rememora els inicis de la paleontologia de dinosaures a Catalunya. A mitjans de 1916, les obres de construcció d’una presa a Talarn (Pallars Jussà, Lleida) van permetre extreure un fòssil que esdevindria la primera resta de dinosaure trobada a Catalunya. El fòssil, després de passar per la Universitat de Barcelona i el Museu de Geologia, no va ser estudiat fins l’any 2010, quan paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de la Universitat de Saragossa van concloure que era el fèmur dret de titanosaure d’uns 70 milions d’anys d’antiguitat. En temps geològics, això situava aquest animal poc temps abans que els dinosaures terrestres desapareguessin de tot el planeta.

L’exposició “Dinosaures de Catalunya: un segle de descobertes”, comissariada per Àngel Galobart, cap del grup de recerca de faunes del Mesozoic (ICP) i director del Museu de la Conca Dellà i Guillem Puras, coordinador del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec, explica la història d’aquest fòssil que va suposar el tret de sortida de noves troballes a la presa de Talarn i a d’altres punts amb restes de dinosaures del Pirineu i també va ser el punt de partida de la investigació en aquest camp. La mostra combina plafons amb imatges històriques amb rèpliques d’ossos i eines que utilitzen els paleontòlegs actualment.

L’exposició itinerant s’exhibirà al Museu de la Conca Dellà fins el 15 de gener i inclou una rèplica de la primera peça excavada, el fèmur dret d’un titanosaure

Ha estat produïda pel Projecte Geoparc Montsec-Conca de Tremp i ha comptat amb l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)

La mostra també rememora la primera excavació amb esperit específicament científic de restes de dinosaures a Catalunya que es va produir l’any 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Georg Kühne va realitzar prospeccions en diversos punts del Pirineu i Prepirineu. Els millors resultats els va obtenir en els jaciments d’Orcau (al Pallars Jussà), on va excavar diverses restes d’un dinosaure el coll del qual no es va acabar d’extreure fins l’any 2014. Les restes es troben actualment en procés d’estudi al Museu de la Conca Dellà.

L’exposició es podrà visitar durant l’horari habitual del museu a partir d’aquest pròxim cap de setmana. Durant les festes de Nadal, el Museu de la Conca Dellà obrirà els dies 24  i 31 de desembre i el 5 i 8 de gener pels matins (d’11 a 14h). Del 27 al 30 de desembre i el 3, 4 i 7 de gener, obrirà matí i tarda (d’11 a 14h i de 17 a 19h).

L’exposició ha comptat amb el suport econòmic de l’Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquesta proposta cultural proposta forma part de les activitats organitzades dins del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec que va néixer amb la voluntat d’implementar un model de desenvolupament i gestió de l’excepcional patrimoni geològic, paleontològic i miner d’aquesta zona.