En els diferents museus sobre dinosaures que hi ha als Pirineus catalans podem veure restes fossilitzades d’aquests animals que van viure fa milers d’anys al nostre territori. Gràcies a aquests fòssils podem saber com vivien, per on es movien i de què morien molts d’aquests animals. Aquí rau la importància d’aquestes restes, que consten tant de formar com de trobar posteriorment.
La formació d’un fòssil depèn de la composició química de l’organisme que ha mort i de la composició de l’aigua a la qual estarà exposat, a partir d’aquí diferents processos químics permetran la seva formació. Degut a les seves característiques, els òrgans interns o els diversos teixits són els primers a desaparèixer per les bactèries, pel que no dóna temps a què fossilitzin. En canvi, els elements durs com la closca o els ossos, contenen més minerals, fet que facilita la formació de fòssils.
Perquè les restes siguin considerades fòssils han de tenir més de 10.000 anys, per tant, són considerades com a tal totes aquelles compreses entre l’inici de l’Holocè, l’època actual, i l’Eoarqueà, fa uns 4.000 milions d’anys.
La mineralització és el procés de formació de fòssils més important. En el cas de la mineralització o petrificació, que és el procés que segueixen els grans ossos, quan l’animal mor desapareixen les restes orgàniques i en queden les dents i els ossos. Amb el temps, les capes de sorra queden acumulades sobre i l’aigua es filtra a través d’elles, portant minerals als ossos i convertint-los en roca.
També existeix la momificació, on la resta queda atrapada com si estigués en vida dins de substàncies com l’ambre o el gel, la carbonització, on desapareixen les substàncies volàtils i queda una pel·lícula de carboni o els motlles, on el que queda és com un motlle de l’animal. Si en vols conèixer més, vine a visitar-nos a algun dels nostres museus!
