Categoria: Notícies

  • El Pirineu, terra de dinosaures

    El Pirineu, terra de dinosaures

    El Pirineu és, de tot Catalunya, el territori on més restes de dinosaures podem trobar. Des de les petjades de Fumanya als ous de Coll de Nargó, els vestigis d’aquests animals són presents en tota la zona. Però, si ens fixem en l’orografia actual dels Pirineus, sembla impossible que éssers tan grans com els dinosaures poguessin passejar-se. Què hi fan tots aquells fòssils allà doncs?

    La resposta és molt senzilla. Fa 71 milions d’anys, quan encara vivien els dinosaures, els Pirineus no existien. En canvi, l’espai on actualment podem trobar el jaciment de Fumanya es trobava a nivell del mar i no als 1.500 metres d’altitud actuals. Això feia que els dinosaures passessin regularment per la zona resseguint la línia de costa. 

    La forma dels Pirineus va canviar fa 65 milions d’anys, durant el Cretaci, i va ser quan el que havia sigut una plana fluvial va començar a convertir-se en la serralada que coneixem actualment.

  • Els dinosaures de Fumanya i la seva relació amb el carbó

    Els dinosaures de Fumanya i la seva relació amb el carbó

    Si voleu passar un dia descobrint la petjada que els dinosaures van deixar al nostre territori, heu de visitar el Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya, que us ajudarà a entendre la riquesa de l’impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 65 milions d’anys.

    Entre 1975 i 1986 a Fumanya hi va haver una explotació minera a cel obert i gràcies a ella, l’any 1985 en Lluís Viladrich i la seva dona, que pertanyien al col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, van descobrir les empremtes. Durant una passejada per la zona del coll de Fumanya es van fixar en uns clots en la paret inclinada.  Aquell seguit de forats arrodonits presentaven una certa ordenació i situació en diverses pistes. Seguidament, van suposar que es podria tractar de petjades d’animals. Actualment Fumanya es troba a 1.500 metres d’altitud, en ple Pirineu, però fa 71 milions d’anys es trobava a nivell de mar, pel que molts dinosaures passaven per la zona resseguint la línia de costa.

    La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial. Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

    El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península Ibèrica.

  • L’estrès va afectar la reproducció dels últims titanosaures d’Europa

    L’estrès va afectar la reproducció dels últims titanosaures d’Europa

    Un estudi publicat avui a la revista Scientific Reports per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competència entre espècies hauria estat la causa dels ous de dinosaure patològics de fa 70 milions d’anys que s’han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d’Europa. L’estrès patit per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, provocant alteracions en el procés de formació de la closca.

    (més…)

  • Desenterrant els dinosaures dels Pirineus

    Desenterrant els dinosaures dels Pirineus

    Visitem el jaciment de l’Espinau (la Noguera), on un equip dirigit per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha estat excavant a finals d’estiu. La gran quantitat de fòssils de dinosaure recuperats i la diversitat d’espècies, juntament amb la facilitat d’extracció fan d’aquest un dels jaciments de referència a Catalunya.

    (més…)

  • Fes un viatge a l’època dels dinosaures a la Dinosfera de Coll de Nargó

    Fes un viatge a l’època dels dinosaures a la Dinosfera de Coll de Nargó

    Al mig dels Pirineus es troba la Dinosfera de Coll de Nargó, un espai on podreu descobrir moltes curiositats i conèixer noves dades sobre els dinosaures que es trobaven a la zona de Catalunya fa uns quants milions d’anys. Per la seva localització, és un lloc perfecte per a visitar mentre fem una petita escapada als Pirineus.

    Us ve de gust un cap de setmana de natura i esports? O simplement voleu estar-vos en una casa rural on poder descansar dels sorolls i l’estrès de la ciutat? La regió que envolta la Dinosfera és perfecta per a qualsevol dels vostres plans, ja que, hi podeu fer una visita cultural molt atractiva tant per petits com per grans.

    A Coll de Nargó s’hi va trobar l’any 2007 la posta de dinosaures més gran d’Europa, pel que la seva importància és molt rellevant en el seguit de troballes de dinosaures que hi ha a Catalunya.

    Dins de la Dinosfera hi podeu trobar una exposició dividida en nou àmbits on, a través d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, els visitants poden descobrir quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que fa més de 66 milions d’anys habitaven al Pirineu.

  • Una àmplia oferta educativa al voltant dels dinosaures

    Una àmplia oferta educativa al voltant dels dinosaures

    El Museu de la Conca Dellà i Dinosfera proposen un conjunt d’activitats per al curs 2017-2018 adreçades a escoles, instituts i altres centres educatius. Convertir-se en paleontòleg per un dia, visitar els jaciments de dinosaures, conèixer la importància del patrimoni fòssil, descobrir la natura dels estanys de Basturs i aprendre a treballar amb lupes, escales o amb un fris cronològic com a representació del temps, són algunes de les propostes.

    (més…)

  • Com es forma un fòssil?

    Com es forma un fòssil?

    En els diferents museus sobre dinosaures que hi ha als Pirineus catalans podem veure restes fossilitzades d’aquests animals que van viure fa milers d’anys al nostre territori. Gràcies a aquests fòssils podem saber com vivien, per on es movien i de què morien molts d’aquests animals. Aquí rau la importància d’aquestes restes, que consten tant de formar com de trobar posteriorment.

    La formació d’un fòssil depèn de la composició química de l’organisme que ha mort i de la composició de l’aigua a la qual estarà exposat, a partir d’aquí diferents processos químics permetran la seva formació. Degut a les seves característiques, els òrgans interns o els diversos teixits són els primers a desaparèixer per les bactèries, pel que no dóna temps a què fossilitzin. En canvi, els elements durs com la closca o els ossos, contenen més minerals, fet que facilita la formació de fòssils.

    Perquè les restes siguin considerades fòssils han de tenir més de 10.000 anys, per tant, són considerades com a tal totes aquelles compreses entre l’inici de l’Holocè, l’època actual, i l’Eoarqueà, fa uns 4.000 milions d’anys.

    La mineralització és el procés de formació de fòssils més important. En el cas de la mineralització o petrificació, que és el procés que segueixen els grans ossos, quan l’animal mor desapareixen les restes orgàniques i en queden les dents i els ossos. Amb el temps, les capes de sorra queden acumulades sobre i l’aigua es filtra a través d’elles, portant minerals als ossos i convertint-los en roca.

    També existeix la momificació, on la resta queda atrapada com si estigués en vida dins de substàncies com l’ambre o el gel, la carbonització, on desapareixen les substàncies volàtils i queda una pel·lícula de carboni o els motlles, on el que queda és com un motlle de l’animal. Si en vols conèixer més, vine a visitar-nos a algun dels nostres museus!

  • Els dinosaures tenien un període d’incubació d’entre 3 i 6 mesos

    Els dinosaures tenien un període d’incubació d’entre 3 i 6 mesos

    Els ous de dinosaures tenen un valor paleontològic molt important degut a que són una gran font d’estudi d’aquests animals. Al jaciment d’ous del Coll de Nargó, que per tamany és un dels més importants del món, ho saben bé. Gràcies a aquestes troballes s’han pogut conèixer moltes dades sobre el creixement dels embrions i com es desenvolupaven.

    Recentment s’ha descobert que el període d’incubació dels ous dels dinosaures segurament era més semblant al que tenen els rèptils actuals que no pas al de les aus, com es creia. Aquest descobriment s’ha pogut portar a terme degut a una investigació internacional amb dos embrions fossilitzats dins de l’ou.

    Els científics van escanejar les mandíbules embrionaries per a poder analitzar la dentadura en formació. Amb aquesta tècnica van poder observar les línies de von Ebner, una operació que mai s’havia realitzat en dinosaures i que permet veure unes línies de creixement presents en les dents de tots els animals.

    Es creia que el període d’incubació dels dinosaures estaria entre els 11 i 85 dies, tal i com els passa a les aus, ja que se les considera descendents de dinosaures. Però gràcies a l’estudi s’ha pogut constatar que segurament estaria entre els 3 i 6 mesos. Aquesta llarga durada probablement va ser una de les causes de la seva ràpida extinció un cop el meteorit que va acabar amb ells va xocar amb la Terra.

    L’estudi ha estat realitzat per diverses universitats de Nord Amèrica i publicat a la revista PNAS.

  • La reproducció dels dinosaures

    La reproducció dels dinosaures

    Una de les moltes preguntes que es fan els paleontòlegs que estudien els dinosaures està relacionada amb la forma amb què tenien sexe. El seu enorme tamany, acompanyat d’una llarguíssima cua, suggereix que segurament la reproducció no era una feina fàcil. El fet que en els fòssils només es conservin les parts dures dels animals, com els ossos, fa complicat saber amb exactitud com eren els genitals dels dinosaures.

    Un dels principals punts de conflicte n’està relacionat: quin tipus de sistema feien servir? Ara per ara, la teoria que compta amb més suport és el sistema de cloaques, semblant al que farien servir en l’actualitat els cocodrils i els ocells. La cloaca és un petit orifici, que com indica el seu nom també serveix per expulsar els residus, i que és per on els mascles inseminen a la femella quan hi entren en contacte. No queda clar si els dinosaures tenien penis o no, pel que possiblement també connectaven les seves clavegueres.

    També hi ha dubtes sobre el tipus de postures que feien servir, ja que el seu excessiu pes, que podia arribar a unes 12 tones, possiblement feia difícil per les femelles suportar al mascle.  Per això, hi ha diverses teories sobre quin podia ser el mecanisme que ho feia possible. Una de les més esteses és que els dinosaures feien servir la multitud de llacs que existien sobre la superfície terrestre per reproduir-se.

    Tot i així, la reproducció entre dinosaures no era feina fàcil, ja que, tenien cues de molts metres i banyes que dificultaven l’acoblament. De moment però, aquest és un misteri que no està totalment resolt i en el qual, els investigadors encara estan treballant.

  • Gairebé 3.000 persones visiten el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera durant l’estiu

    Gairebé 3.000 persones visiten el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera durant l’estiu

    2.970 persones han visitat les exposicions o participat en alguna de les activitats que han organitzat els equipaments museogràfics d’Isona i Coll de Nargó i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els darrers dinosaures que van viure a Europa.

    (més…)