Categoria: Notícies

Els Pirineus, amb les seves altes muntanyes i les valls profundes, van ser terra de dinosaures i és per això que una visita a les seves comarques és la millor manera de conèixer la vida i les característiques d’aquests animals ja extingits. El Pallar Jussà és una d’elles. La comarca lleidatana concentra multitud de jaciments de dinosaures, tant d’ous com petjades, així com restes d’excavacions. A més, molts dels descobriments s’expliquen i es poden visitar en els museus dedicats a les troballes que hi ha a la zona.

Un dels més importants és l’Epicentre, a Tremp. Aquest és el museu de referència de la comarca i on tothom qui vulguin conèixer més de la història social, cultural i geològica del Pallars podrà trobar-hi un espai on fer-ho. Les dues plantes del museu contenen diferents exposicions on els visitants podran aprendre sobre el patrimoni cultural de la comarca, amb exhibicions sobre la història del Pallars i les diferents cultures que l’han habitat.

Però també hi ha una planta on es poden visitar les exposicions sobre el patrimoni natural i paisatgístic de la comarca. Allà trobarem espais dedicats als voltors, a la natura, a les estrelles i, com no, als dinosaures.

Podem complementar la nostra excursió amb una visita al Museu de la Conca Dellà o una passejada pels nombrosos jaciments oberts al públic. Els ous de dinosaure de Basturs, les petjades d’Orcau, les restes dels dinosaures de “bec d’ànec” a Llau de la Costa i La Posa, on hi havia hagut una platja al Cetaci. Com veieu no us faltaran opcions per a passar un dia en família rodejats de dinosaures i amb la bellesa dels paisatges pirinencs del Pallars Jussà.

Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci Superior i un dels més importants a escala mundial. En aquest espai, s’hi han descobert 3.500 petjades fòssils de dinosaure i més de 40 rastres; 114 fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i restes de diferent fauna marina; 70 fulles de palmeres; 120 restes de tronc, possiblement de palmera, que podien arribar a mesurar 14 metres d’alçada; i 30 nivells amb restes de closques, ous i pell de dinosaure. El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península Ibèrica.

En el centre d’interpretació, a més de conèixer tot el que té relació amb els dinosaures, en especial, el titanosaure, també s’hi pot observar peces reals d’alguns dels seus ossos i ous. El projecte de museïtzació del Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya suposa l’última fase del projecte estrella del Consorci Ruta Minera. El projecte es planteja al voltant de l’explotació minera a cel obert de Fumanya, activa entre 1975 i 1986, que va deixar al descobert un impressionant jaciment paleontològic amb més de 3.500 empremtes de dinosaures de més de 65 milions d’anys.

La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitza el que havia estat una plana fluvial. Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

Durant el setembre i octubre el centre es pot visitar els dissabtes d’11 a 18 h i els diumenges i dies festius d’11 a 15 h.

Podeu obtenir més informació a www.dinosauresfumanya.com.

Durant aquests mesos d’estiu és un bon moment per fer una excursió als Pirineus i acostar-nos a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, per fer una visita al seu espai Dinosfera, on podrem conèixer un aspecte dels dinosaures força interessant, la seva reproducció. Els dinosaures, al ser rèptils, es reproduïen mitjançant la posta d’ous, dels que se n’han trobat forces jaciments arreu del món.

L’any 2005 va començar una excavació al jaciment de Pinyes, on es va trobar la posta d’ous més gran recuperada a Europa. Les tasques es van fer gràcies al grup d’Amics dels  Dinosaures de l’Alt Urgell i durant els anys 2008 i 2009 es van poder extreure els ous sense malmetre l’espai. Aquests jaciments amb ous a la Vall del Riu Sallent a Coll de Nargó ja es coneixien des dels anys 70 del segle XX, però fins fa uns 10 anys no se’ls va donar la importància que mereixien.

Després, i gràcies a la gran quantitat de material trobat, es va poder habilitar una zona a l’aire lliure on poder veure els ous, que pertanyen a una espècie de dinosaures anomenada Sauròpodes. Gràcies a aquesta troballa s’ha pogut constatar que l’eclosió de les cries d’aquest tipus de dinosaures tenia lloc sota terra, ja que enterraven els ous. A més, també s’ha observat que els nius trobats contenien entre 20 i 28 ous, molts més dels que s’havien trobat en altres jaciments d’Europa i l’Índia.

Una vintena dels ous exposats, però, van ser víctimes d’un acte vandàlic el març de 2015 quan una persona desconeguda va destruir de forma deliberada una part del jaciment fins a arrancar-los i escampant-ne les restes per tot el jaciment. L’àrea afectada, oberta al públic i sense comptar amb vigilància de cap tipus, estava decorada de forma que semblava una excavació. L’acte va ser una gran pèrdua, tant per l’antiguitat dels fòssils com per què aquests són molt escassos a Europa.

Sabadell és la seu del Museu de l’Institut Català de Paleontologia que porta el nom de Miquel Crusafont, un important arqueòleg nascut a la ciutat. Crusafont era llicenciat en Farmàcia i Ciències Naturals, i posteriorment va doctorar-se en Ciències Naturals amb una tesi sobre Los jiráfidos fósiles de España, per la qual va obtenir el Premi Extraordinari. La seva especialitat era l’estudi dels mamífers fòssils i l’evolucionisme i va ser catedràtic de Paleontologia a la Universitat d’Oviedo i a la Universitat de Barcelona.

A més, Crusafont també va realitzar excavacions arqueològiques en diverses zones, especialment al Vallès i al Penedès. Dels seus treballs als jaciments cal destacar-ne  particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d’excavacions de l’Institut de Paleontologia.

Gràcies a la iniciativa del paleontòleg català, l’any 1969 es va crear l’Instituto Provincial de Arqueología, que a la seva mort l’any 1983 passaria a dir-se Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Anys més tard aquest centre passaria de mans de la Diputació de Barcelona a estar sota la propietat de la Generalitat de Catalunya, moment en el qual començarà a anomenar-se amb el seu nom actual: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Actualment el museu sabadellenc és un important centre per a que petits i grans coneguin la paleontologia i allotja dues exposicions. La primera es una mostra interactiva on els visitants poden viure l’experiència d’una investigació real de l’Institut Català de Paleontologia, com la d’un titanosaure dels Pirineus, que forma part d’una de les darreres famílies de dinosaures del planeta, i la segona és una exhibició dedicada al famós esquelet de triceratop que va estar al Museu de l’ICP durant més de 25 anys.

L’estiu és l’estació ideal per anar a visitar altres indrets i conèixer una mica més els espais que ens rodegen. Per això durant tot l’estiu el Museu de la Conca Dellà obre per a tots els visitants les portes a les seves sales de treball, habitualment tancades al públic, on petits i grans podran gaudir dels secrets de restauració i conservació dels fòssils que s’hi troben.

L’obertura de les sales “secretes” del Museu és una oportunitat única per conèixer més d’aprop la feina dels restauradors de l’espai i veure algunes de les peces paleontològiques més valuoses del centre. Com el fòssil del coll d’un sauròpode, un tipus de titanosaure, és a dir, un dels dinosaures més grans, que feia entra 15 i 20 metres de llargada. Aquest element va ser extret l’any 2014 per científics de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat de Saragossa al jaciment d’Orcau.

També es podrà gaudir d’una peça que actualment està en restauració, com és la cua d’hadrosaure de la Planta del Mestre. Una ocasió ideal per a que els nens i nenes es familiaritzin amb una professió que tot i ser prou coneguda, acostuma a estar envoltada de mites.

El Museu de la Conca Dellà és l’espai ideal per a conèixer de forma íntegra l’evolució d’un territori, ja que s’hi troben representades moltes de les fases que ha viscut la Conca: des dels dinosaures que hi van viure fa 66 milions d’anys fins a la importància de la ciutat romana, sense oblidar el destacat paper que han tingut les vinyes en el desenvolupament del territori.

Aprofita les vacances d’estiu per passar un dia en plena natura amb la teva família o amics i vine a conèixer els secrets del Museu de la Conca Dellà. Del 4 de juliol al 10 de setembre, de dimarts a dissabte a les 12h, 13h i 18:30h i els diumenges a les 12h i 13h podràs gaudir d’aquesta activitat gratuïta inclosa amb l’entrada del Museu.

Aquest dissabte 5 d’agost Isona (Pallars Jussà) tornarà a ser Aeso, la vila romana que va servir com a punta de llança per a la romanització de la Catalunya interior. Amb una jornada plena d’activitats –entre les quals destaca la recreació històrica de les antigues legions– es vol commemorar el 1900 aniversari de la mort de l’emperador Trajà, molt lligat a aquesta localitat lleidatana.

(més…)

Fa 66 milions d’anys, allà on ara hi trobem els Pirineus, era un paradís tropical amb  una vegetació formada per palmeres, falgueres i coníferes entre la qual s’hi passejaven uns animals ben diferents als que coneixem actualment. Enormes dinosaures sauròpodes estiraven el coll per agafar els brots més tendres dels arbres, mirant de reüll que no s’apropés un teròpode cercant algun jove titanosaure o un cadàver del que recuperar una mica de carn. Les zones més fluvials eren el refugi dels ramats d’hadrosaures i dels petits dinosaures cuirassats, els anquilosaures, mentre uns dinosaures voladors molt semblants a les aus actuals sobrevolaven els seus caps. De tant en tant, un immens rèptil volador els espantava, tot projectant una ombra gegant sobre el terra.

La vida d’aquest animals prehistòrics, la seva evolució es tan desconeguda pel gran públic que ens deixa enormes curiositats. Els ocells com les àguiles, van viure amb els dinosaures. Hi havia dinosaures aeris, aquàtics i terrestres. Els dinosaures enterraven els ous a la sorra. Els xinesos es pensaven que els dinosaures eren dracs. L’Stegosaurus, va ser un dinosaure d’unes 3 tones que tot i que era molt gran, el seu cervell tenia la mida d’una nou. El Tiranosaurus Rex mesurava uns dos autobusos i mig de llargada, és a dir uns 13 metres i dos pisos d’altura.

Molta gent desconeix que actualment continuen vives 10.000 espècies de dinosaures, la majoria són aus que viuen a l’Amèrica Llatina i a Oceania. Una cosa que sorprèn molt és que, alguns dels descendents dels dinosaures, a part dels rèptils, són les aus. De la mateixa manera que l’evolució humana des dels primats fins a l’homo sapiens s’ha produït en milions d’anys, l’evolució que ha permès convertir un Tiranosaurus Rex en una gallina s’ha produït potser en molt més temps.

65 milions d’anys d’antiguitat, més de 38.000 metres quadrats d’extensió i 3.500 petjades de dinosaure. Aquestes dades fan del jaciment de Fígols-Vallcebre de Fumanya un dels més importants d’Europa amb restes fòssils del Cretaci superior. Situat a l’Alt Berguedà, el conjunt paleontològic inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Fumanya Nord, Tumí(Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). A més de les petjades (icnites), els paleontòlegs hi han identificat restes de fòssils d’ous i d’ossos de dinosaure, un gran nombre de restes vegetals (troncs d’arbres, fulles de diferents tipus, algues…) i animals (closques de mol·luscs i invertebrats fossilitzats).

El projecte de museïtzació del Centre d’Interpretació Dinosaures de Fumanya suposa l’última fase del projecte estrella del Consorci Ruta Minera. La relació entre els dinosaures i el carbó és directa: ells van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit i en el qual la formació geomorfològica dels Pirineus verticalitzà el què havia estat una plana fluvial. Aquesta és l’extraordinària relació entre geologia, mineria i paleontologia: entre els Pirineus, els dinosaures i el carbó.

El jaciment de Fumanya, al terme municipal de Fígols, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2014, i forma part de la candidatura que aspira a ser patrimoni natural de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments d’icnites de la península ibèrica. Durant els mesos de juliol i agost es pot visitar de les 11h. a les 18h. tots els dies menys els dimarts que la instal·lació està tancada. De setembre a octubre es pot visitar els dissabtes d’11h. a 18 h. i els diumenges i festius d’11h. a les 15 h. L’espai ofereix tallers per als més petits, visites guiades, conferències i, fins i tot, un viatge en carrilet! Descobreix els dinosaures de Fumanya.

Aprofitant la fascinació que desperten els dinosaures entre els nens, i amb l’objectiu d’apropar la paleontologia al públic més jove, aquest dijous 20 de juliol s’organitza la Nit al Museu de la Conca Dellà, a Isona. Així, una vintena de nens i nenes d’entre els 6 i els 12 anys podran dormir a les instal·lacions del centre i al mateix temps descobrir la col·lecció d’ossos, ous i altres fòssils de dinosaure que guarda el museu en un horari gens habitual i d’una manera més lúdica.

(més…)