Dinosaures dels Pirineus

Categoria: Notícies

  • Es consolida el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Es consolida el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Un total de 5.953 persones han visitat o participat en alguna de les activitats que s’han ofert des dels equipaments museogràfics d’Isona i Coll de Nargó i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els darrers dinosaures que van viure a Europa.

    Entre els dies 1 de juliol i l’11 de setembre els visitants han pogut gaudir de visites guiades als jaciments paleontològics de dinosaures, de xerrades sobre patrimoni i d’activitats infantils, entre d’altres iniciatives. Les activitats s’han complementat amb una intensa feina de recerca i treball de camp dels investigadors de l’ICP i el Museu de la Conca Dellà que excaven principalment al mes de juliol.

    Així, el Museu d’Isona i Dinosfera han convidat al públic a fer un viatge en el temps de 67 milions d’anys enrere.

    Museu de la Conca Dellà

    S’han realitzat visites guiades molt variades vinculades al patrimoni paleontològic i arqueològic de la zona del Pallars Jussà. S’han organitzat visites al jaciment de petjades de dinosaures de Basturs i al jaciment d’ous de dinosaure de Suterranya, visites tècniques al Castell de Llordà i a l’església de Santa  Maria de Covet. En total, 666 persones van realitzar alguna d’aquestes visites. També s’han ofert diàriament  visites guiades al magatzem del Museu, on 1355 visitants han pogut descobrir el coll de Titanosaure, un fòssil de més de 5 metres de llargada trobat a Orcau.

    Les visites teatralitzades al Castell de Llordà de la mà de l’Esperanceta van tenir una excel·lent acollida entre el públic, que va descobrir l’imponent castell del segle XI de forma didàctica i divertida.

    dav

    Com cada estiu, el Museu de la Conca Dellà ha ofert la Nit al Museu, en la qual els infants tenen la oportunitat de dormir entre dinosaures, i va tornar a esgotar la vintena de places ofertades en qüestió de dies. Enguany el Museu va patir un peculiar “robatori” de peces… que per sort els nens i nenes van poder resoldre tot realitzant proves pel poble.

    També va esdevenir un èxit la xerrada a la fresca: “La senyora de les Muntanyes; L’enterrament prehistòric col·lectiu a la Cova de Montanissell” a càrrec de la Dr. Núria Armentano del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb un públic interessat i implicat.

    Dinosfera

    L’espai Dinosfera ha ofert visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent.

    També s’han dut a terme visites teatralitzades familiars tant a l’espai expositiu com a l’Església de Sant Climent. Les visites, realitzades per Aida Fàbrega i Raquel Riera, van entusiasmar sobretot als més petits.

    Enguany també s’ha estrenat un nou taller infantil, “Fem de paleontoòlegs!”, que ha esgotat places en totes les sessions, en el qual els nens i nenes aprenien quina era la tasca d’un paleontòleg i realitzaven un simulacre d’excavació i extracció d’una dent de dinosaure.

    El 3r Sopar Cretàci a Dinosfera va tornar a esdevindre un èxit combinant gastronomia i paleontologia. Es vanexhaurir places rapidament, assistint una cinquantena de persones. Cal Tahussà, el restaurant Betriu i la pastisseria-forn Reig, establiments de Coll de Nargó, van elaborar un total de 6 tapes i un postre, posant en valor el territori i la seva riquesa paleontològica.

    La restauració de fòssils en directe és una de les activitats que més han valorat els visitans de Dinosfera, una acció ja consolidada després de 3 estius en que el públic descobreix de la mà d’una restauradora quina és la seva tasca i la metodología que utilitza per a preparar el material paleontològic.

  • Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    En el transcurs del mes de juliol el Museu de la Conca Dellà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han realitzat les seves campanyes anuals d’excavacions a Isona i Tremp, en el marc dels projectes de recerca sobre els dinosaures que van poblar la regió fa 70 milions d’anys. Les investigacions, en les quals hi ha participat estudiants universitaris i voluntaris, s’han realitzat al nou jaciment de Les Gavarres i al clàssic jaciment d’Orcau-2.

    A la primera localitat els paleontòlegs han estat excavant durant dies per extreure alguns ossos fòssils completament inèdits i sorprenents. Crida l’atenció l’extracció d’una costella cervical completa de més de 2 metres de longitud. En vida de l’animal, aquest element es trobava adosat a la part inferior de les vèrtebres cervicals dels dinosaures de coll llarg. Aquests animals, anomenats titanosaures, són ben coneguts a la regió ja sigui mitjançant restes fòssils d’ossos, petjades o ous. La longitud tan sorprenent de la costella en qüestió dóna una idea de les dimensions del coll d’aquest dinosaure. Del mateix individu es va recuperar una ulna (l’equivalent al cúbit humà), un os de l’avantbraç que, en correspondència amb la costella, indica un animal de més de 20 metres de longitud.

    Complementàriament, els paleontòlegs van revisitar el jaciment d’icnites de dinosaure d’Orcau-2. Aquest jaciment, descobert el 1984 i amb un gran nombre de petjades de titanosaures, havia estat netejat i acondicionat fa uns anys pel personal del Museu de la Conca Dellà. Enguany, s’ha netejat de nou i com a novetat s’ha documentat tota la superfície inclinada que les conté. S’ha fet mitjançat un dron, que ha pres imatges que serviran als investigadors per crear un model 3D d’aquest patrimoni únic. Amb aquest model es podrà divulgar millor el contingut fòssil de la localitat a tots els visitants del Museu i a més, s’ampliaran els coneixements científics sobre com caminaven els titanosaures. L’ús el dron en jaciments paleontològics és una novetat pels investigadors que volen experimentar així com les noves tecnologies ajuden a documentar les restes fòssils i avançar en els seus estudis.

  • Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Els investigadors del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà han descobert el que es considera el jaciment de dinosaures més modern d’Europa en un punt situat molt a prop de la població de Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà. Al jaciment, conegut com el del Molí del Baró, s’han trobat una gran diversitat de restes de dinosaures, nombroses restes òssies de cocodrils així com algunes de closca de caragol terrestre.

    Les restes permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp fa 66 milions d’anys, just abans de l’extinció dels dinosaures. La majoria són de hadrosaures de diferents mides, però també s’han recuperat dents de dinosaures carnívors i fragments de closques d’ous de titanosaures.

    El Dr. Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà i Dinosfera, ha explicat que les més abundants corresponen a diferents espècies de vegetals, entre les quals destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s’han trobat innumerables fragments de troncs i llavors. El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d’una petita acumulació d’aigua en un meandre abandonat o a una zona molt propera a un riu, ha explicat Galobart.

    El paleontòleg ha explicat que els dinosaures van viure 150 milions d’anys i els molts jaciments que s’han excavat han deixat imatges de períodes molt diferents. Així mateix, ha insistit que tant al límit de l’extinció dels dinosaures “no n’hi ha cap més a Europa”. Per tant, els científics, amb aquestes restes, podran dibuixar el darrer paisatge i la forma de vida dels darrers dinosaures.

    La recuperació de les restes s’ha fet en el transcurs de 5 campanyes d’excavacions. La primera va tenir lloc l’any 2002 i a aquesta li van seguir altres campanyes els anys 2007, 2010, 2011 i 2015.

  • Es publica l’estudi més complet del jaciment d’hadrosaures més important d’Europa

    El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

    El jaciment de Basturs Poble és el que es coneix en anglès com un “bonebed” (estrictament un “llit d’ossos”), és a dir, un estrat geològic que conté una gran acumulació de fòssils. Té una antiguitat d’uns 70 milions d’anys. És l’únic que s’ha trobat a Europa que conté exclusivament restes d’hadrosaures. Les excavacions que s’hi han dut a terme els darrers 10 anys han proporcionat al voltant d’un miler de fòssils. Les restes es troben desarticulades i, probablement, pertanyen a única espècie: Pararhabdodon isonensis. “Creiem que els individus van morir per una condició ambiental desfavorable, potser un període de sequera extrema. Després de la mort les restes es van desplaçar empeses per l’aigua i van fossilitzar, però sabem que el lloc on van morir no està gaire allunyat del jaciment”, explica Víctor Fondevilla, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor principal de l’article.

    L’estudi publicat ara a PLOS ONE ha analitzat les 270 restes fòssils d’aquest jaciment que han estat preparades per al seu estudi. Inclouen cranis, mandíbules, dents, vèrtebres i ossos de les extremitats. Els investigadors, però, no s’han conformat amb descriure i prendre mides de les restes, sinó que n’han analitzat l’interior dels fòssils per extreure’n informació sobre l’edat dels individus als que van pertànyer. “Podem tallar els fòssils i analitzar la seva estructura interna. Això ens dona molta informació sobre del cicle vital de cadascun dels animals”, explica la professora d’investigació ICREA a l’ICP, Meike Köhler. De forma semblant a les anelles de creixement dels arbres, en les seccions dels ossos llargs apareixen unes línies (LAGs) que són un indicador de les aturades del creixement i que corresponen a l’alternança entre èpoques favorables i desfavorables. D’aquesta manera es pot calcular a quina edat van morir.


    Histologia òssia de tíbia d’un organisme juvenil que mostra dos cicles de creixement (indicades amb fletxes blanques)(Meike Köhler, Blanca Moncunill-Solé / ICP)

    Amb aquest sistema, els paleontòlegs han detectat que en el jaciment hi ha un gran nombre d’individus juvenils i, en una proporció menor, individus subadults i adults. En canvi, no s’han trobat individus acabats de sortir de l’ou. “Hem estimat que els exemplars més joves van morir als dos anys d’edat i els adults entre els 14 i 15”, explica Fondevilla. El fet de trobar tants juvenils fa pensar als investigadors que l’acumulació d’ossos de Basturs Poble representa una població natural d’herbívors, on els juvenils acostumen a ser més abundants. “També és possible que l’abundància de restes juvenils es degui a que són els individus més vulnerables davant d’una crisi, i per tant, haurien mort en major quantitat que els adults”, comenta l’investigador principal de l’estudi.

    En aquesta recerca també hi han participat investigadors del Museu de la Conca Dellà i del Museo Friulano di Storia Naturale (Udine, Itàlia).

    Els hadrosaures, un grup ben conegut a Catalunya

    Els hadrosaures, també anomenats dinosaures de “bec d’ànec” són un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut. Entre les subfamílies del grup hi ha els lambeosaurins, els quals estan representats als jaciments catalans. Es caracteritzaven per tenir un cos robust que atenyia mides mitjanes i grans (amb pesos d’entre un quilo després de néixer fins a 3000 quilos en adults), amb unes potes davanteres més petites que les posteriors. Aquest darrer tret feia que poguessin caminar de forma bípeda o quadrúpeda indistintament.

    El crani era llarg, acabava en forma de bec d’ànec -d’aquí el seu sobrenom-, i a la mandíbula hi tenia les dents organitzades internament en bateries dentàries. La característica més distintiva era la seva cresta òssia, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats. La funció d’aquesta cresta no està clara, però es creu que podia servir com a caixa de ressonància per amplificar sons i facilitar el reconeixement entre membres d’una mateixa espècie. Altres hipòtesis apunten a que eren estructures que només presentaven els mascles per atreure les femelles.

    Pararhabdodon isonensis es una espècie només coneguda al Pallars Jussà. Va ser descrita l’any 1985 a partir d’unes restes trobades a Sant Romà d’Abella i el seu nom específic -isonensis- fa referència al poble d’Isona proper al jaciment. Feia entre 6 i 7 metres de llarg i s’estima que els adults devien pesar unes tres tones.


    Recreació de l’hadrosaure Pararhabdodon isonensis
    (Oscar Sanisidro / ICP)

    Els Pirineus, la llar dels darrers dinosaures d’Europa

    Catalunya és un país molt ric en sediments fossilífers. Entre ells, destaquen els de les conques prepirinenques, les quals conserven els indicis de la vida de l’etapa final del Cretaci (entre fa 70 i 66 milions d’anys). Això és, en termes geològics, molt poc temps abans de la gran extinció que va acabar amb moltes formes de vida, entre elles, tots els dinosaures no-avians. Als jaciments dels Pirineus, per tant, s’ho troben els darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs centenars de milers d’anys abans que desapareguéssin de tot el món.

    El jaciment de Basturs poble va ser localitzat pel divulgador científic Marc Boada l’agost de 2001. En trobar alguns fòssils en superfície, es va posar en contacte amb els paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà. Pocs mesos més tard es va realitzar una intervenció paleontològica que va confirmar l’excepcionalitat d’aquest jaciment. Després d’aquesta primera excavació, s’han realitzat 12 campanyes més integrades en projectes de recerca liderats pels investigadors Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, i per Rodrigo Gaete, de l’MCD.

    Els fòssils de Basturs Poble es conserven en el Museu de la Conca Dellà. Allà, a la sala d’exposició dels dinosaures es mostra una representació dels ossos més espectaculars del jaciment i una recreació a mida real de l’aspecte en vida de Pararhabdodon isonensis.

    Article original: Fondevilla V, Dalla Vecchia FM, Gaete R, Galobart À, Moncunill-Solé B, Köhler M (2018) Ontogeny and taxonomy of the hadrosaur (Dinosauria, Ornithopoda) remains from Basturs Poble bonebed (late early Maastrichtian, Tremp Syncline, Spain). PLoS ONE 13(10): e0206287. DOI: 10.1371/journal.pone.0206287

  • Augmenta el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Augmenta el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    6.394 persones han visitat les exposicions o participat en alguna de les activitats que han organitzat els equipaments museogràfics d’Isona (Pallars Jussà) i Coll de Nargó (Alt Urgell) i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els dinosaures que van viure al que avui és Catalunya. Als Pirineus s’hi troben les restes més recents de dinosaures a Europa.

    De l’1 de juliol l’11 de setembre, els visitants han pogut gaudir de visites guiades als jaciments paleontològics de dinosaures, de sopars gastronòmics vinculats al patrimoni i d’activitats infantils, entre d’altres iniciatives. Les activitats s’han complementat amb una intensa feina de recerca i treball de camp dels investigadors del Museu de la Conca Dellà i l’ICP que excaven principalment als mesos de juny, juliol i setembre.

    Activitats que es consoliden

    Entre les activitats ofertades per cada equipament, n’hi ha que es repeteixen d’un estiu a l’altre per la seva bona acollida entre el públic. Així, tan la Nit al Museu com els sopars gastronòmics és consoliden any rere any. Aquest estiu el sopar gastronòmic del Museu d’Isona (8 d’agost) va canviar el seu escenari pel Castell de Llordà, de manera que es convidava al públic a descobrir i gaudir del Castell amb tots els sentits.

    El Sopar Cretàci a Dinosfera (17 d’agost) va tornar a esdevindre un èxit combinant gastronomia i paleontologia.   En ambdós sopars es van exhaurir places, assistint més de 50 persones a cadascun d’ells.

    També van esgotar les entrades les tres edicions que es van programar de la Nit al Museu (una a Dinosfera i dues al Museu de la Conca Dellà), on més d’una seixantena d’infants van aprendre sobre els dinosaures i els romans, i van dormir a les sales del Museu.

    S’han fet també diverses xerrades relacionades amb la bruixeria i el patrimoni. Una de les més destacades va ser la que va impartir tan a Isona com a Coll de Nargó el Sergent dels Mossos d’Esquadra i doctor en arqueologia, el Dr. Jordi Campillo sobre la protecció del patrimoni. A banda de procurar l’estudi, l’exposició i la divulgació del ric patrimoni paleontològic i arqueològic del territori, s’ha volgut  transmetre al públic la importància del respecte i la protecció d’aquest patrimoni.

    Museu de la Conca Dellà

    Al Museu d’Isona s’han realitzat visites guiades molt variades vinculades a l’extraordinari patrimoni paleontològic i arqueològic de la zona. En aquest sentit, s’han organitzat visites al jaciment de petjades de dinosaures de Basturs, al Castell de Llordà, a l’església de Santa  Maria de Covet i als búnquers de la Guerra Civil de la Posa i del Mont de Conques. També s’han ofert diàriament visites guiades al magatzem del Museu, on els visitants han pogut descobrir el coll de Titanosaure, un fòssil de més de 5 metres de llargada trobat a Orcau.  Per aquest espai hi han passat, entre els mesos de juliol i agost, prop de 1.404 persones.

    Enguany Isona també ha acollit una exposició itinerant sobre bruixeria: “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu” la qual han visitat 430 persones. L’exposició ha estat comissariada pel Dr. Pau Castell i produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, de la qual el Museu de la Conca Dellà en forma part.

    Les visites teatralitzades al Castell de Llordà, la novetat més destacada d’aquest estiu, han esdevingut un èxit. 142 persones han descobert l’imponent castell del segle XI d’una forma diferent i didàctica de la mà de personatges sortits directament de l’alta edat mitjana. Les visites, de la mà de l’actor Blai Castell i amb l’assessorament històric de la historiadora Núria Nolasco, van exhaurir les entrades en cada sessió.

    Com cada any, Isona també va celebrar la Dinogresca (25 d’agost) presidida, com sempre, pel Cornelius i la Cornèlia, els dinosaures isonencs. Abans però, no van faltar els tallers infantils per a preparar la festa.

    Dinosfera

    L’espai de Coll de Nargó convidava a visitar el seu espai expositiu centrat en la reproducció dels dinosaures i també oferia la possibilitat de realitzar visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent.

    L’Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó també va estrenar visites teatralitzades, a les quals van assistir 180 persones en les 6 sessions que es varen oferir. Les visites, realitzades per Aida Fàbrega i Raquel Riera, van tenir una molt bona acollida, esdevenint una manera molt dinàmica i divertida d’apropar a grans i petits al patrimoni del territori.

  • Una Setmana Santa entre dinosaures

    Una Setmana Santa entre dinosaures

    Per Setmana Santa, els espais que conformen el projecte Dinosaures dels Pirineus, com el Museu de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà) o Dinosfera a Coll de Nargó (Alt Urgell) presenten diverses activitats familiars per apropar el públic al ric patrimoni paleontològic de Catalunya pel que fa a les restes dels darrers dinosaures que van existir a Europa.

    El Museu de la Conca Dellà ofereix a partir de dimecres 28 de març i fins al diumenge 1 d’abril visites guiades als jaciments de petjades d’Orcau i de Basturs. Les visites, ideals per a realitzar en família, conviden a petits i grans a realitzar un viatge en el temps i descobrir els rastres que varen deixar alguns dels dinosaures que van viure en aquest territori fa més de 66 milions d’anys.

    El Museu també proposa realitzar visites guiades a l’espai de preparació, tancat al públic durant l’any, on es prepara una de les peces més impressionants de la col·lecció: el coll de titanosaure trobat al jaciment d’Orcau. El fòssil, de més de 5 metres de llargada, va ser el protagonista del documental “L’últim gegant d’Europa” emès pel programa “Sense Ficció” el passat 28 de novembre.

    Dinosfera suggereix visitar el seu espai expositiu centrat en la reproducció dels dinosaures, on podem descobrir, entre d’altres, el niu de dinosaure més gran d’Europa, excavat a Coll de Nargó. Dinosfera també ofereix, durant tres dies (divendres 30 i dissabte 31 de març i diumenge 1 d’abril), realitzar visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent. Les visites esdevenen una opció immillorable per transportar al públic familiar al Cretaci superior, quan aquests enormes animals passejaven pel que avui dia són els Pirineus catalans.

    L’Epicentre de Tremp, acull l’exposició itinerant “Dinosaures de Catalunya. Un segle de descobertes” produïda pel Projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec amb l’assessorament de l’ Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà. La mostra commemora el centenari de la primera descoberta d’un fòssil de dinosaure a Catalunya feta durant la construcció de la presa de Talarn i permet realitzar un recorregut per les principals fites científiques dels darrers cent anys.

    El Centre de dinamització de Tartareu ofereix també visites guiades a la seva mostra paleontològica, amb restes de dinosaures i fòssils del municipi i a la zona del Montsec.

    El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell, a banda de les exposicions permanents, que proposen al públic convertir-se en paleontòlegs durant una estona, proposa diversos tallers familiars els dies 27, 28 i 29 de març.

    Dinosaures dels Pirineus és un projecte global que, des de fa més de 12 anys, es desenvolupa en diverses comarques de Catalunya i vol constituir-se en el Museu dels Dinosaures del Pirineu. La filosofia d’aquest projecte és la de retornar al territori, en forma de divulgació, els resultats obtinguts de l’estudi científic del patrimoni, és a dir, de l’estudi del fòssils dels darrers dinosaures que varen viure a Europa.

  • “L’aposta de Dinosfera és que els fòssils que s’excavin al nostre territori es puguin exposar aquí”

    “L’aposta de Dinosfera és que els fòssils que s’excavin al nostre territori es puguin exposar aquí”

    Entrevistem a Mònica Ferré, coordinadora de Dinosfera

    L’edifici de Dinosfera va inaugurar l’any 2012 i el març de 2015 es va reobrir amb la museografia actual com un espai dedicat a la reproducció dels dinosaures. Mònica Ferré, coordinadora del centre, explica que quan va entrar a treballar-hi, tot i viure al municipi, el valor paleontològic de Coll de Nargó li era del tot desconegut: “Jo mateixa, com moltes persones de la zona, vaig quedar sorpresa i fascinada en saber tot el que s’estava excavant aquí i que, gràcies a les troballes, s’estaven descobrint moltes coses”. Mònica reivindica la funció del museu per divulgar i posar en valor el patrimoni paleontològic de la zona.

    (més…)

  • Coll de Nargó i Pallars Jussà, dues noves seus del Campus de Paleontologia de la UAB

    Coll de Nargó i Pallars Jussà, dues noves seus del Campus de Paleontologia de la UAB

    El Campus de Paleontologia de la UAB compta des del març d’aquest any amb dues noves seus: Coll de Nargó i Pallars Jussà. Amb la seva creació, es busca promoure la formació i la recerca científica, i també donar a conèixer la riquesa paleontològica de la zona, difonent els resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, i promovent els diversos jaciments, el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera com a punts de referència als Pirineus.

    (més…)

  • TV3 emet el documental “L’últim gegant d’Europa” sobre els dinosaures dels Pirineus

    TV3 emet el documental “L’últim gegant d’Europa” sobre els dinosaures dels Pirineus

    El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24.

    (més…)

  • El triceratops de Sabadell, la joia de la corona del Museu de l’Institut Català de Paleontologia

    El triceratops de Sabadell, la joia de la corona del Museu de l’Institut Català de Paleontologia

    Des de fa anys, tot i la temporada on va estar fora de la vista del públic, el triceratops de Sabadell és una de les peces estrella del Museu de l’Institut Català de Paleontologia. A la seva primera etapa va presidir el Museu de l’ICP durant més de 25 anys i es va convertir en un emblema de la ciutat de Sabadell.

    Posteriorment, l’any 2009, es va decidir retirar aquesta rèplica adquirida als Estats Units, ja que, estava muntada en una posició inadequada. Això va provocar una allau de crítiques i peticions de la seva tornada per part dels sabadellencs, que el tenien en molta estima.

    Per això, amb la seva tornada definitiva l’any 2014 es va inaugurar a la primera planta l’exhibició “El Triceratops torna a Sabadell”. Aquesta mostra recupera la peça, tot explicant aspectes sobre la biologia i l’evolució d’aquesta espècie, així com, la història d’aquest esquelet.

    L’exposició està dividida en tres àmbits que inclouen explicacions sobre l’anatomia, la locomoció i l’evolució d’aquesta espècie que va ser descoberta l’any 1902 al jaciment de Seven Mile Creek (Wyoming, USA). També, s’explica el recorregut que aquesta reproducció ha fet durant els darrers anys i inclou un espai de participació, on el visitant pot explicar els records associats a aquesta peça i, inclús, proposar un nom per a l’esquelet.