Malmès el jaciment més important de niuades de dinosaures d’Europa
Estat en què ha quedat la zona d’ous de dinosaure del Mirador del Cretaci (Àngel Galobart)
La zona que exhibia ous de dinosaure del jaciment musealitzat del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Lleida) va aparèixer ahir per la tarda completament destrossada per l’acció d’un brètol que va malmetre totes les restes d’ou que afloraven. L’atac va ser descobert per Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’ICP que va donar avís al Departament de Cultura de la Generalitat i a l’Ajuntament de Coll de Nargó. Prop d’aquesta zona l’any 2009 es va extreure la posta d’ous de dinosaure més gran recuperada a Europa.
La zona del Mirador del Cretaci afectada es troba a la part inferior del jaciment que mostra una quadrícula que simula una excavació i on el visitant podia observar closques d’ous de dinosaure, molt abundants en aquesta zona. Els jaciments d’ous de dinosaures són molt escassos a Europa i aquesta zona dels Pirineus n’era un dels màxims exponents. “Els ous han estat descalçats, trencats i les restes apareixen escampades per tot el jaciment”, explica Àngel Galobart, cap del grup de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que va descobrir l’atac en una visita rutinària al jaciment ahir a la tarda.
Salvador Moyà, director de l’ICP, ha qualificat l’acció d’inconcebible i ho ha comparat amb els atacs que els jihadistes estan fent darrerament a l’Iraq contra béns culturals. “És totalment inadmissible, és com si haguessin malmès el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El patrimoni paleontològic és patrimoni cultural i ha de ser protegit amb la mateixa intensitat que el patrimoni arqueològic”, ha comentat. La bretolada ha estat posada en coneixement del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, l’organisme que vetlla per la protecció d’aquest patrimoni.
Detall de la zona d’ous del Mirador abans (esquerra) i després (dreta) de l’atac (Jordi Galindo / Àngel Galobart)
L’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, també ha lamentat profundament l’acció. Des de fa anys, el municipi està invertint recursos per convertir el patrimoni paleontològic de la zona en un atractiu turístic. “És un gran pas enrere, una catàstrofe. Perdem un actiu molt important, ja que la visita al jaciment s’incloïa dins de la visita del museu”, ha comentat. El jaciment musealitzat forma part de l’espai Dinosfera dedicat als dinosaures i que la setmana vinent inaugura la nova museografia.
L’ICP va dissenyar fa dos anys una acció per preservar les restes d’ous, petjades de dinosaures i restes vegetals del Mirador del Cretaci que, en trobar-se en un entorn natural i, sobretot, a causa de l’acció de la pluja, s’anaven degradat progressivament. Aquesta acció també incloïa la remodelació de la musealització del mirador per una millor identificació de les restes per part del visitant. El projecte havia quedat aturat per falta de recursos econòmics.
Es dóna la circumstància que aquest jaciment ja va ser objecte d’espoli fa dos anys, quan un veí de la població va endur-se un fòssil d’un esquelet de vertebrat que els paleontòlegs de l’ICP estaven a punt d’extreure. El fòssil va ser retornat en diversos fragments al jaciment després d’una trucada anònima a l’Ajuntament, però els Mossos d’Esquadra van identificar l’autor de la bretolada que va ser jutjat i condemnat a pagar una multa de 90 euros el passat mes de juny.
Notícies relacionades:
– Robades les restes de l’esquelet trobat a Coll de Nargó
– Recuperades les restes del fòssil de Coll de Nargó robat al maig