Dinosaures
Hadrosaures
La gran majoria de restes òssies de dinosaures que s’han trobat fins ara a la Conca de Tremp o a la Conca Dellà pertanyen a dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures, popularment coneguts com a “dinosaures de bec d’ànec”.
Un d’aquests dinosaures és el Pararhabdodon isonensis, un hadrosaure lambeosaurí descrit a finals del segle XX en base a diversos ossos de l’esquelet. No obstant cal remarcar que durant els inicis del segle XXI s’ha descrit tres nous hadrosaures lambeosaurins a partir de restes incomplertes d’esquelets tant al sud com al nord dels Pirineus: Arenysaurus ardevoli, Blasisaurus canudoi i Canardia garonnensis.
Es fa difícil saber si aquestes quatre espècies varen co-existir en aquesta zona o ens trobem davant d’un trencaclosques biològic que només es podrà resoldre a mesura que avancin la recerca científica.
El Museu de la Conca Dellà n’exhibeix una reconstrucció.
Titanosaures
Eren dinosaures herbívors i quadrúpedes que podien assolir mides gegantines. Formaven part dels dinosaures sauròpodes, el grup al que pertany l’animal més gran que mai hagi caminat per la Terra.
La seva presència es constata tant pel descobriment d’ossos, com per la presència de petjades i ous de dinosaure. Els seus ossos i els ous es coneixen des dels anys 50 gràcies als jaciments del Pallars Jussà. El descobriment en els anys 80 del jaciment d’icnites del jaciment de Fumanya (Berguedà) va permetre la catalogació de més de 3000 petjades d’aquests grans dinosaures.
Els estudis científics han permès identificar un mínim de 8 formes diferents de dinosaures sauròpodes, gairebé totes elles englobades dins del grup dels Titanosaures en el període cronològic que va des de fa 72 a 66 milions d’anys.
S’han identificat restes que corresponen a espècies de mida molt gran (sobre uns 15 metres de longitud) i altres més petites, en què un adult amb prou feines arribaria a uns 6 o 7 metres de longitud total.
Dinosfera i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia exhibeixen rèpliques d’aquests dinosaures.
Nodosaures
Els nodosaures eren dinosaures herbívors de mida relativament petita (uns 3 metres de llarg) i que tenien el cos recobert de dures plaques òssies i espines que els protegien dels depredadors. A la zona dels Pirineus només s’han trobat alguna placa òssia de l’esquena, un húmer i alguna dent, d’una espècie del gènere Struthiosaurus.
Teròpodes
La presencia (o existència) dels teròpodes o dinosaures carnívors a la Conca Dellà es coneix a partir de unes poques restes, principalment dent aïllades que s’han trobat als jaciments Els Nerets, Conques o Molí del Baró, a prop de Sant Romà d’Abella, les quals han permès identificar diferents tipus de teròpodes.
Les troballes constaten la presència de membres del grup dels velociraptorins, petits dinosaures carnívors d’uns dos metres de longitud. Però també s’han trobat dents de grans dimensions al jaciment de Cabana de Gori, que permet suposar la presència d’un teròpode d’unes dimensions considerables, d’entre 3 i 4 metres de longitud, però lluny dels grans depredadors que es troben a Amèrica del Nord o Àsia.
Cocodrils
S’han localitzat restes de diferents espècies de cocodrils en nombrosos jaciments dels Pirineus. Aquestes restes són, en general, escasses i poc diagnòstiques fet que dificulta els estudis de diversitat d’aquest grup de rèptils durant el final del Cretaci. No obstant, estudis científics recents han permès identificar la presència del gènere Allodaposuchus, com en el jaciment de Casa Fabà.
Els podeu conèixer a Dinosfera i al Centre Interpretació del Montsec de Meià.
Tortugues
Els fòssils de tortugues són freqüents en diversos jaciments dels Pirineus. En general, les seves restes consisteixen en plaques de la closca aïllades o petits conjunts de plaques que ens poden ajudar a fer-nos una idea general de la forma i la mida de l’animal. Menys freqüents són les closques senceres i només unes poques troballes conserven parts de l’esquelet dins la closca. Una troballa realitzada a la zona el Barranc de Torrebilles va permetre descriure una nova espècie, Polysternon isonae.
Pterosaures
Els pterosaures eren rèptils voladors que van conviure amb els dinosaures durant el Mesozoic. Presentaven morfologies molt variades i podien assolir mides gegantines, però a finals del Cretaci només hi restava una família d’aquest grup: els azhàrquids, un pterosaures sense dents i que varen assolir unes mides extraordinàries. L’espècie nord-americana Quetzalcoatlus que podria tenir uns 10 metres d’envergadura alar!
