Dinosaures dels Pirineus

Etiqueta: dinosaures

  • L’exposició itinerant “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” arriba a Dinosfera

    Aquest cap de setmana s’ha inaugurat l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” a Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell) on s’hi estarà fins al 28 de maig. La mostra produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de 5 animals ja extingits, tot plegat acompanyat per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics.

    Poster de l'exposició "Què tenim sota els peus?"
    Poster de l’exposició “Què tenim sota els peus?”

    (més…)

  • El primer dinosaure lambeosaurí d’Europa va viure als actuals Pirineus

    El primer dinosaure lambeosaurí d’Europa va viure als actuals Pirineus

    Un article publicat a la revista Cretaceous Research descriu en el jaciment de Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) les restes més antigues d’Europa d’un dinosaure lambeosaurí. L’estudi compta amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d’hadrosaures va arribar a Europa provinent d’Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció al continent europeu va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

    Imatge 1. Recreació del paleoambient del Cretaci superior dels actuals Pirineus amb un grup de
    dinosaures lambeosaurins (esquerra) i un titanosaure (dreta). Crèdit: Oscar Sanisidro / ICP

    Els lambeosaurins són  un grup de dinosaures hadrosaures (també coneguts com a dinosaures de bec d’ànec) que es caracteritzen per una prominent cresta sobre els seus caps, la funció de la qual estava relacionada amb la comunicació. Aquesta estructura era buida i possiblement tenia un paper important en la competència sexual (com a reclam visual) i es creu que en algunes especies també servia per amplificar els sons que emetia l’animal.

    Fa uns 69 milions d’anys (durant el Maastrichtià) els actuals Pirineus, Ibèria i part de França formaven una gran illa anomenada illa ibero-armoricana que formava part de l’arxipèlag que durant el Cretaci va ser Europa. Aquesta illa estava dominada per grans dinosaures herbívors de coll llarg coneguts com a titanosaures a la qual hi van arribar els també herbívors hadrosaures provinents d’Àsia. L’estudi publicat a Cretaceus Research revela la presència al jaciment d’Els Nerets del primer hadrosaure lambeosaurí al continent europeu i implica que aquesta arribada es va produir uns 275.000 anys abans del que es pensava. L’arribada d’aquests nous grups de dinosaures a l’illa ibero-armoricana es va produir en moments de baixada del nivell del mar, quan les plataformes marines quedaven exposades i les àrees emergides quedaven temporalment connectades, bo i servint de lloc de pas per les faunes.

    La recerca està encapçalada per l’investigador Simone Conti (Universitat de Milà) que durant tres anys va participar a les excavacions dutes a terme al jaciment d’Els Nerets (Pallars Jussà, Tremp) organitzades pel Museu de la Conca Dellà (MCD) i l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). “Durant diverses campanyes en aquest excepcional jaciment vam excavar 29 restes fòssils d’hadrosaure lambeosaurí”, explica Bernat Vila, investigador de l’ICP i el MCD. “Vam trobar fragments de denticióó, diverses vèrtebres, restes de la pelvis i de les extremitats que van pertànyer a com a mínim tres individus diferents”, comenta l’investigador.

    Imatge 2. Diverses restes fòssils (no a escala) d’hadrosaure lambeosaurí d’Els Nerets
    (A: Fèmur, B: Ílium C: Vèrtebra dorsal, D: Dent)

    “La presència d’hadrosaures  lambeosaurins al continent Europeu va suposar una revolució als ecosistemes del Cretaci europeu”, comenta Albert Prieto-Márquez, també coautor del treball i especialista en hadrosàurids. En pocs milions d’anys, els hadrosaures es van expandir per tots els ambients de l’illa ibero-armoricana. “Des del moment en què apareix el primer lambeosaurí, al Pirineu hi trobem desenes de jaciments amb les seves restes fòssils, incloent fins i tot una gran profusió de petjades i rastres que acrediten que ocupaven diversos ambients. Això és una bona mostra de l’èxit evolutiu que va tenir aquest grup”.

    Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa

    El registre fòssil de dinosaures a Catalunya és extraordinari. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milers d’anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d’estudi dels paleontòlegs, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic. L’interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se’n té registre a Europa i aporten per tant molta informació dels ecosistemes abans de l’extinció massiva del final del Cretaci.

    L’ICP és un centre de recerca de referència dedicat a la recerca en paleontologia de vertebrats i la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic que té com a patrons la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i forma part de institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

    El MCD (Isona, Pallars Jussà), centre d’acollida del Parc Cretaci, és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la terra.

    Article original: Simone Conti, Bernat Vila, Albert G. Sellés, Àngel Galobart, Michael J. Benton, Albert Prieto-Márquez. 2019. The oldest lambeosaurine dinosaur from Europe: insights into the arrival of Tsintaosaurini. Cretaceous Research. DOI: 10.1016/j.cretres.2019.104286

  • Es consolida el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Es consolida el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Un total de 5.953 persones han visitat o participat en alguna de les activitats que s’han ofert des dels equipaments museogràfics d’Isona i Coll de Nargó i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els darrers dinosaures que van viure a Europa.

    Entre els dies 1 de juliol i l’11 de setembre els visitants han pogut gaudir de visites guiades als jaciments paleontològics de dinosaures, de xerrades sobre patrimoni i d’activitats infantils, entre d’altres iniciatives. Les activitats s’han complementat amb una intensa feina de recerca i treball de camp dels investigadors de l’ICP i el Museu de la Conca Dellà que excaven principalment al mes de juliol.

    Així, el Museu d’Isona i Dinosfera han convidat al públic a fer un viatge en el temps de 67 milions d’anys enrere.

    Museu de la Conca Dellà

    S’han realitzat visites guiades molt variades vinculades al patrimoni paleontològic i arqueològic de la zona del Pallars Jussà. S’han organitzat visites al jaciment de petjades de dinosaures de Basturs i al jaciment d’ous de dinosaure de Suterranya, visites tècniques al Castell de Llordà i a l’església de Santa  Maria de Covet. En total, 666 persones van realitzar alguna d’aquestes visites. També s’han ofert diàriament  visites guiades al magatzem del Museu, on 1355 visitants han pogut descobrir el coll de Titanosaure, un fòssil de més de 5 metres de llargada trobat a Orcau.

    Les visites teatralitzades al Castell de Llordà de la mà de l’Esperanceta van tenir una excel·lent acollida entre el públic, que va descobrir l’imponent castell del segle XI de forma didàctica i divertida.

    dav

    Com cada estiu, el Museu de la Conca Dellà ha ofert la Nit al Museu, en la qual els infants tenen la oportunitat de dormir entre dinosaures, i va tornar a esgotar la vintena de places ofertades en qüestió de dies. Enguany el Museu va patir un peculiar “robatori” de peces… que per sort els nens i nenes van poder resoldre tot realitzant proves pel poble.

    També va esdevenir un èxit la xerrada a la fresca: “La senyora de les Muntanyes; L’enterrament prehistòric col·lectiu a la Cova de Montanissell” a càrrec de la Dr. Núria Armentano del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb un públic interessat i implicat.

    Dinosfera

    L’espai Dinosfera ha ofert visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent.

    També s’han dut a terme visites teatralitzades familiars tant a l’espai expositiu com a l’Església de Sant Climent. Les visites, realitzades per Aida Fàbrega i Raquel Riera, van entusiasmar sobretot als més petits.

    Enguany també s’ha estrenat un nou taller infantil, “Fem de paleontoòlegs!”, que ha esgotat places en totes les sessions, en el qual els nens i nenes aprenien quina era la tasca d’un paleontòleg i realitzaven un simulacre d’excavació i extracció d’una dent de dinosaure.

    El 3r Sopar Cretàci a Dinosfera va tornar a esdevindre un èxit combinant gastronomia i paleontologia. Es vanexhaurir places rapidament, assistint una cinquantena de persones. Cal Tahussà, el restaurant Betriu i la pastisseria-forn Reig, establiments de Coll de Nargó, van elaborar un total de 6 tapes i un postre, posant en valor el territori i la seva riquesa paleontològica.

    La restauració de fòssils en directe és una de les activitats que més han valorat els visitans de Dinosfera, una acció ja consolidada després de 3 estius en que el públic descobreix de la mà d’una restauradora quina és la seva tasca i la metodología que utilitza per a preparar el material paleontològic.

  • Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    En el transcurs del mes de juliol el Museu de la Conca Dellà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han realitzat les seves campanyes anuals d’excavacions a Isona i Tremp, en el marc dels projectes de recerca sobre els dinosaures que van poblar la regió fa 70 milions d’anys. Les investigacions, en les quals hi ha participat estudiants universitaris i voluntaris, s’han realitzat al nou jaciment de Les Gavarres i al clàssic jaciment d’Orcau-2.

    A la primera localitat els paleontòlegs han estat excavant durant dies per extreure alguns ossos fòssils completament inèdits i sorprenents. Crida l’atenció l’extracció d’una costella cervical completa de més de 2 metres de longitud. En vida de l’animal, aquest element es trobava adosat a la part inferior de les vèrtebres cervicals dels dinosaures de coll llarg. Aquests animals, anomenats titanosaures, són ben coneguts a la regió ja sigui mitjançant restes fòssils d’ossos, petjades o ous. La longitud tan sorprenent de la costella en qüestió dóna una idea de les dimensions del coll d’aquest dinosaure. Del mateix individu es va recuperar una ulna (l’equivalent al cúbit humà), un os de l’avantbraç que, en correspondència amb la costella, indica un animal de més de 20 metres de longitud.

    Complementàriament, els paleontòlegs van revisitar el jaciment d’icnites de dinosaure d’Orcau-2. Aquest jaciment, descobert el 1984 i amb un gran nombre de petjades de titanosaures, havia estat netejat i acondicionat fa uns anys pel personal del Museu de la Conca Dellà. Enguany, s’ha netejat de nou i com a novetat s’ha documentat tota la superfície inclinada que les conté. S’ha fet mitjançat un dron, que ha pres imatges que serviran als investigadors per crear un model 3D d’aquest patrimoni únic. Amb aquest model es podrà divulgar millor el contingut fòssil de la localitat a tots els visitants del Museu i a més, s’ampliaran els coneixements científics sobre com caminaven els titanosaures. L’ús el dron en jaciments paleontològics és una novetat pels investigadors que volen experimentar així com les noves tecnologies ajuden a documentar les restes fòssils i avançar en els seus estudis.

  • Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Els investigadors del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà han descobert el que es considera el jaciment de dinosaures més modern d’Europa en un punt situat molt a prop de la població de Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà. Al jaciment, conegut com el del Molí del Baró, s’han trobat una gran diversitat de restes de dinosaures, nombroses restes òssies de cocodrils així com algunes de closca de caragol terrestre.

    Les restes permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp fa 66 milions d’anys, just abans de l’extinció dels dinosaures. La majoria són de hadrosaures de diferents mides, però també s’han recuperat dents de dinosaures carnívors i fragments de closques d’ous de titanosaures.

    El Dr. Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà i Dinosfera, ha explicat que les més abundants corresponen a diferents espècies de vegetals, entre les quals destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s’han trobat innumerables fragments de troncs i llavors. El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d’una petita acumulació d’aigua en un meandre abandonat o a una zona molt propera a un riu, ha explicat Galobart.

    El paleontòleg ha explicat que els dinosaures van viure 150 milions d’anys i els molts jaciments que s’han excavat han deixat imatges de períodes molt diferents. Així mateix, ha insistit que tant al límit de l’extinció dels dinosaures “no n’hi ha cap més a Europa”. Per tant, els científics, amb aquestes restes, podran dibuixar el darrer paisatge i la forma de vida dels darrers dinosaures.

    La recuperació de les restes s’ha fet en el transcurs de 5 campanyes d’excavacions. La primera va tenir lloc l’any 2002 i a aquesta li van seguir altres campanyes els anys 2007, 2010, 2011 i 2015.

  • Augmenta el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    Augmenta el nombre de visitants al Museu de la Conca Dellà i Dinosfera aquest estiu

    6.394 persones han visitat les exposicions o participat en alguna de les activitats que han organitzat els equipaments museogràfics d’Isona (Pallars Jussà) i Coll de Nargó (Alt Urgell) i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els dinosaures que van viure al que avui és Catalunya. Als Pirineus s’hi troben les restes més recents de dinosaures a Europa.

    De l’1 de juliol l’11 de setembre, els visitants han pogut gaudir de visites guiades als jaciments paleontològics de dinosaures, de sopars gastronòmics vinculats al patrimoni i d’activitats infantils, entre d’altres iniciatives. Les activitats s’han complementat amb una intensa feina de recerca i treball de camp dels investigadors del Museu de la Conca Dellà i l’ICP que excaven principalment als mesos de juny, juliol i setembre.

    Activitats que es consoliden

    Entre les activitats ofertades per cada equipament, n’hi ha que es repeteixen d’un estiu a l’altre per la seva bona acollida entre el públic. Així, tan la Nit al Museu com els sopars gastronòmics és consoliden any rere any. Aquest estiu el sopar gastronòmic del Museu d’Isona (8 d’agost) va canviar el seu escenari pel Castell de Llordà, de manera que es convidava al públic a descobrir i gaudir del Castell amb tots els sentits.

    El Sopar Cretàci a Dinosfera (17 d’agost) va tornar a esdevindre un èxit combinant gastronomia i paleontologia.   En ambdós sopars es van exhaurir places, assistint més de 50 persones a cadascun d’ells.

    També van esgotar les entrades les tres edicions que es van programar de la Nit al Museu (una a Dinosfera i dues al Museu de la Conca Dellà), on més d’una seixantena d’infants van aprendre sobre els dinosaures i els romans, i van dormir a les sales del Museu.

    S’han fet també diverses xerrades relacionades amb la bruixeria i el patrimoni. Una de les més destacades va ser la que va impartir tan a Isona com a Coll de Nargó el Sergent dels Mossos d’Esquadra i doctor en arqueologia, el Dr. Jordi Campillo sobre la protecció del patrimoni. A banda de procurar l’estudi, l’exposició i la divulgació del ric patrimoni paleontològic i arqueològic del territori, s’ha volgut  transmetre al públic la importància del respecte i la protecció d’aquest patrimoni.

    Museu de la Conca Dellà

    Al Museu d’Isona s’han realitzat visites guiades molt variades vinculades a l’extraordinari patrimoni paleontològic i arqueològic de la zona. En aquest sentit, s’han organitzat visites al jaciment de petjades de dinosaures de Basturs, al Castell de Llordà, a l’església de Santa  Maria de Covet i als búnquers de la Guerra Civil de la Posa i del Mont de Conques. També s’han ofert diàriament visites guiades al magatzem del Museu, on els visitants han pogut descobrir el coll de Titanosaure, un fòssil de més de 5 metres de llargada trobat a Orcau.  Per aquest espai hi han passat, entre els mesos de juliol i agost, prop de 1.404 persones.

    Enguany Isona també ha acollit una exposició itinerant sobre bruixeria: “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu” la qual han visitat 430 persones. L’exposició ha estat comissariada pel Dr. Pau Castell i produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, de la qual el Museu de la Conca Dellà en forma part.

    Les visites teatralitzades al Castell de Llordà, la novetat més destacada d’aquest estiu, han esdevingut un èxit. 142 persones han descobert l’imponent castell del segle XI d’una forma diferent i didàctica de la mà de personatges sortits directament de l’alta edat mitjana. Les visites, de la mà de l’actor Blai Castell i amb l’assessorament històric de la historiadora Núria Nolasco, van exhaurir les entrades en cada sessió.

    Com cada any, Isona també va celebrar la Dinogresca (25 d’agost) presidida, com sempre, pel Cornelius i la Cornèlia, els dinosaures isonencs. Abans però, no van faltar els tallers infantils per a preparar la festa.

    Dinosfera

    L’espai de Coll de Nargó convidava a visitar el seu espai expositiu centrat en la reproducció dels dinosaures i també oferia la possibilitat de realitzar visites guiades al jaciment d’ous de Coll de Nargó, el qual presenta la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda al continent.

    L’Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó també va estrenar visites teatralitzades, a les quals van assistir 180 persones en les 6 sessions que es varen oferir. Les visites, realitzades per Aida Fàbrega i Raquel Riera, van tenir una molt bona acollida, esdevenint una manera molt dinàmica i divertida d’apropar a grans i petits al patrimoni del territori.