Categoria: General

L’Epicentre dels Dinosaures dels Pirineus, situat a la comarca del Pallars Jussà posseeix grans vestigis del que va passar fa 65 milions d’anys a la Terra. Un viatge a l’era del Cretaci que comença amb la primera impressió que trobarem al port de muntanya, Coll de Comiols. Es podria procedir, visitant el Museu de la Conca Dellà, situat al poble d’Isona. Aquí, podreu investigar els orígens d’aquesta vila durant el seu període romà i les restes paleontològiques de diferents jaciments de la zona. No podreu deixar el museu sense veure la reproducció d’un exemplar Pararhabdodon isonensi, originari de la comarca.

Direcció Coll de Nargó, podreu veure el jaciment de la Posa amb una infinitat d’impressions, que inicialment eren considerades petjades de dinosaures sauròpodes, però que, després de diferents investigacions, es va descobrir que pertanyien a marques de ratlles que s’alimentaven d’animals enterrats del fons del mar. Seguint direcció a Abella de la Conca, podreu delectar-vos amb una de les esglésies romàniques més boniques de Catalunya i finalment, arribar al jaciment de Basturs, on podreu veure les restes d’ous de titanosaures i un dels jaciments més importants d’hadrosaures d’Europa.

En aquesta mateixa zona, també hi trobareu el jaciment de Llau de la Costa. Un conjunt d’icnites en forma de tres dits característiques dels dinosaures anomenats “bec d’ànec”, que podreu veure amb l’ajuda d’un guia. Si voleu anar per lliure, podreu visitar el jaciment d’Orcau que acull una paret plena de petjades d’aquests grans animals.

Dins dels municipis de la Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca es troben un gran nombre de jaciments paleontològics, que a dia d’avui, encara estan proporcionant una gran informació, tant en l’àmbit científic com en l’àmbit patrimonial.

• Basturs

El jaciment on es troben els ous de dinosaures més importants de la Conca Dellà i dels més importants d’Europa. Els estudis científics en aquest jaciment daten en la dècada de 1990, que van classificar els ous en el gènere de Megalootithus, pertanyent als dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures.

El fet d’haver trobat tants fragments de closques d’ous, determina i defineix aquesta zona com una àrea recurrent de nidificació dels titanosaures.

• Basturs Poble

A diferència de l’anterior, aquí es troba la major recopilació d’ossos de dinosaures. El jaciment va ser localitzat per l’aficionat Marc Boada que va realitzar la seva primera intervenció en l’any 2001. Des d’aquest moment, es van realitzar excavacions anuals i es van recuperar més de 1.000 restes òssies.

Gràcies a aquests estudis, es va descobrir que la majoria de dinosaures pertanyents a aquesta zona eren hadrosaures, mentre que una petita part corresponia a cocodrils i teròpodes.

Per la quantitat de restes conservades, Basturs Poble es considera un dels jaciments de dinosaures hadrosaures més importants d’Europa.

• La Llau de la Costa

Un jaciment ple d’icnites d’hadrosaures i dinosaures de bec d’ànec. Petjades fòssils que no sobrepassen els 30 centímetres.

• Orcau 1

Jaciment excavat en la dècada de 1950 per l’equip liderat pel doctor Walter Kühne de la Universitat de Berlín, juntament amb el Dr. Aguirre del Museu Nacional de Ciències Naturals. Amb l’ajuda de Nadal i Montaner, capatàs de la mina de Carbó de Suterranya, van extreure diverses restes d’un dinosaure sauròpode que es van enviar a Madrid.

En la dècada de 1980 hi va haver un nou intent d’excavació per part de l’equip liderat pels doctors José Vicente Santafé i María Luisa Casanovas de l’Institut de Paleontologia de Sabadell amb la participació de membres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de sis campanyes d’excavació que han estat finançades, en part per la prestigiosa National Geographic Foundation, el que indica el potencial d’aquest jaciment. Actualment els fòssils de sauròpode extrets es troben en procés de preparació.

• Orcau 2

Lloc on es conserven desenes d’icnites del grup dels titanosaures.

• Molí del Baró

Jaciment situat a prop de Sant Romà d’Abella amb gran diversitat de restes de dinosaures i altres vertebrats, invertebrats i vegetals. Els fòssils localitzats i estudiats pertanyen al grup dels hadrosaures, titanosaures i restes òssies de cocodrils.

• La Posa

El jaciment més conegut de la Conca Dellà i on es conserven centenars de depressions d’una mida màxima d’uns 50 centímetres. Inicialment es va creure que aquestes depressions eren icnites produïdes per dinosaures del grup dels titanosaures, però nombroses característiques del jaciment, van portar posteriorment a interpretar les icnites com marques d’alimentació de ratlles (peixos condrictis, d’esquelet cartilaginós) que per alimentar-se feien forats en el fons del mar per aconseguir els invertebrats marins.

• Nerets

Situat a les poblacions de Vilamitjana i Suterranya recull fòssils del gènere dels hadrosaures, titanosaures, teròpodes i notosaures, així com restes de cocodrils i tortugues.

• Sant Romà d’Abella

Jaciment excavat en les dècades de 1980 i 1990 i posteriorment, el 2003. Es van localitzar diverses restes cranials i post cranials d‘hadrosaure, que han permès descriure un nou gènere i espècie: el Pararhabdodon isonensis. Un hadrosaure del grup dels lambeosaurins (hadrosaures amb cresta) d’uns 6-7 metres de longitud.

• Costa de les Solanes

Descobert el 2012 per Pere Galceran quan va localitzar uns ossos fòssils de dinosaure. Després de realitzar l’excavació paleontològica pertinent, es va extreure bona part de l’esquelet d’un hadrosaure que ha resultat ser el més gran trobat a Europa, amb una longitud que podria arribar als 9 metres.

Si ets un amant de la paleontologia, no dubtis a visitar-nos. T’esperem!

Dinosaures dels Pirineus és un projecte nascut de la col·laboració de diferents museus i centres d’interpretació paleontològics de Catalunya. Entre els que trobem l’Institut de Paleontologia de Catalunya Miquel Crusafont de Sabadell, el Museu de la Conca Dellà a Isona, la Dinosfera de Coll de Nargó, l’Epicentre de Tremp, el Centre de Dinamització de Tartareu, el Centre d’interpretació del Montsec de Meià i el Centre d’investigació de Fumanyà.

Una extensa xarxa de museus i jaciments amb el clar objectiu d’unificar el patrimoni dels dinosaures que van habitar Catalunya fa 66 milions d’anys. Diferents ubicacions al llarg de la geografia catalana que queden sustentes als tres pilars d’aquest projecte: el patrimoni, la recerca i el territori.

Pel que fa al patrimoni, Catalunya ha estat el bressol d’una quantitat immensa de troballes paleontològiques, des dels primats hominoides de Can Llobateres (Sabadell) a les restes dels últims dinosaures que van habitar Euràsia als Pirineus. Un compendi de restes que han permès a l’home conèixer tot el referent a l’existència d’aquests éssers.

D’altra banda, la investigació és una altra de les pedres angulars de Dinosaures dels Pirineus. Des del segle XIX, Catalunya ha recollit numerables èxits en la seva trajectòria en el camp de la investigació paleontològica. Grans equips reconeguts internacionalment han estat els propulsors d’aquesta divulgació històrica, que al seu torn, ha fet que participin activament en congressos internacionals, llibres i revistes científiques de gran calibre.

Finalment, pel que fa al territori, la seva importància recau en la distribució dels seus jaciments i en què el patrimoni trobat hagi estat en la zona on va ser trobat. Una oportunitat clau per dinamitzar el territori i participar activament en el desenvolupament econòmic de la regió.

Tres camps en què se sustenta aquest gran projecte de Dinosaures dels Pirineus que conformen un sol museu repartit al llarg i ample de la geografia catalana. No et perdis les nostres exposicions, esdeveniments i activitats!

La importància del projecte Dinosaures dels Pirineus resideix en la unificació del patrimoni paleontològic que està present a Catalunya, un dels més importants d’Europa, en què es registra l’existència dels últims dinosaures d’aquest continent.

Un dels pilars bàsics de Dinosaures dels Pirineus és la seva àmplia oferta d’activitats, exposicions i jaciments aptes per a tots els públics. Des d’activitats escolars a la Dinosfera de Coll de Nargó o al Museu de la Conca Dellà, on els nens/es podran descobrir una veritable petjada de dinosaure i aprendre la història i la geologia d’aquests.

Les exposicions són un altre dels grans atractius d’aquest projecte. En qualsevol dels seus vuit espais, podreu descobrir des de la reproducció dels dinosaures, a la història dels dinosaures que habitaven al Pirineu fa 66 milions d’anys.

De tota manera, l’excel·lència de Dinosaures dels Pirineus resideix en els seus jaciments. Podreu tenir una visita guiada per la Dinosfera on es van trobar les principals postes d’ous d’aquesta zona, o visitar el Museu de la Conca Dellà, on podreu descobrir els jaciments del Pallars Jussà: Orcau, Llau de la Costa i el Jaciment de la Posa.

Recordar-vos que Dinosaures dels Pirineus és un projecte que reuneix els principals museus de paleontologia de Catalunya, en el qual, participen l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell (ICP), el Museu de la Conca Dellà a Isona, la Dinosfera de Coll de Nargó, l’Epicentre de Tremp, el Centre d’Investigació de Fumanya, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d’Interpretació del Montsec de Meià. 

Descobreix aquests grans espais, on descobrir la vida i la història dels dinosaures. Us hi esperem!

A l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) s’ofereix l’opció de descobrir tots els indrets del seu museu en plena nit. T’agradaria dormir entre dinosaures? Una activitat dirigida a nens i nenes d’entre sis i tretze anys que busquin una aventura nocturna plena de jocs i una gimcana que farà de la nit una experiència inoblidable. Un espai on descobrir els secrets de la paleontologia de la mà d’un paleontòleg i una il·lustradora científica de l’ICP que dirigiran l’activitat des de les 21h a les 9h de l’endemà.

Un circuit que compta amb una immersió al procés de fossilització i l’explicació de les característiques pròpies de les espècies extintes de mamífers i rèptils més emblemàtics. Tot seguit, una activitat amb l’objectiu de recuperar un ou de dinosaure amagat pel museu. Quan aquest joc finalitzi, el jovent podrà descobrir com és la feina d’un paleontòleg i viure de primera mà com és el treball de camp i la feina de laboratori, entre altres.

La màgica nit acaba dins dels sacs de dormir situats als peus d’un triceratop i amb una pel·lícula de temàtica paleontològica. De bon matí, i després d’un bon esmorzar, es passa la visita al laboratori de restauració i es finalitza amb una activitat sobre l’evolució dels organismes.

Una activitat que té un preu de 35 euros per nen i que inclou les activitats, un ressopó (pizza i fruita) i l’esmorzar de l’endemà (suc o làctic, brioixeria o torrades i fruita).

Els infants hauran de portar el seu sac de dormir i coixí, màrfega, roba còmode per dormir i un petit necesser amb pinta, raspall i pasta de dents.

Més informació: 93 726 17 69 o a icp.cat. Us hi esperem!

Els Titanosaures, traduït “rèptil titànic” constitueixen un gènere de dinosaures sauròpodes que van pertànyer al Cretaci superior. D’això ja farà com uns 70 milions d’anys, però cal destacar que podien arribar a mesurar entre 9 i 12 m de longitud i a pesar 13 tones.

T’agradaria poder veure un? A Dinosfera és possible. El centre ha disposat els seus mitjans per representar un Titanosaure a escala real. Un dinosaure a qui se li atribueix, també l’autoria de gran part dels ous del jaciment de Coll de Nargó, trobats l’any 1985 i que va ser autòcton del Pirineu Català. Quan el visitis, et trobaràs amb un exemplar de més de set metres d’altura dut a terme amb la màxima fidelitat científica gràcies a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Fins avui dia, s’han trobat ous fòssils d’aquests animals de forma quasi esfèrica que encara portaven al seu interior alguns embrions. Això, ens ha permès dur a terme uns estudis més detallats de les parts embrionàries. D’aquesta manera, es pot afirmar que eren dinosaures ovípars i no vivípars com s’havia especulat.

Gràcies als investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), hem pogut descobrir l’última impressió fòssil de la superfície de la pell d’un dels últims dinosaures del Cretaci Superior, una època molt propera a l’extinció. Aquest descobriment ha estat a Vallcebre (Berguedà, Barcelona). Un esdeveniment tan extraordinari que ha estat recollit per la revista Geological Magazine de la Universitat de Cambridge.

El que en aquell moment corresponia als fangs de la riba del riu, va ser on el dinosaure es va recolzar, deixant la impressió de la seva pell. Amb el temps la marca es va anar cobrint de sorra, la qual, va servir així mateix, de motlle perquè milions d’anys després poguéssim trobar-la.

El descobriment és d’un caràcter excepcional, ja que, es troba en el Cretaci Superior que correspon al període, en què, van viure els últims dinosaures. Cal destacar, que actualment existeixen escasses zones al món amb roques d’aquesta època.

“Es tracta de l’únic registre de la pell de dinosaure d’aquesta època a tot Europa, i corresponen a un dels exemplars més recents, més propers a l’extinció, a tot el món”, destaca l’investigador de la UAV Víctor Fondevilla, autor principal de la investigació.

“El fet que siguin impremtes a la roca és una evidència que l’animal sigui de l’època del sediment, un dels últims dinosaures que van viure al planeta. Quan es troben ossos, la datació és més complicada perquè es poden haver desplaçat respecte al sediment original en tots aquests milions d’anys”, aclareix Fondevilla.

La investigació publicada per la revista Geological Magazine, ha estat liderada pels investigadors del Departament de Geologia de la UAB amb Víctor Fondevilla i Oriol Oms i en col·laboració amb els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu de la Conca Dellà Bernat Vila i Àngel Galobart.
Aquesta i moltes altres curiositats les descobriràs visitant Dinosaures del Pirineu. T’esperem!

El Centre de Dinamització del Patrimoni Històric, Natural i Rural de Tartareu vol donar un valor al patrimoni arqueològic, paleontològic, arquitectònic i cultural del municipi. Situat a les antigues escoles de Tartareu consta de tres plantes que mostren el patrimoni trobat a la zona.

Podrem veure com queda demostrat que fa 165 milions d’anys, les terres de Tartareu estaven cobertes per l’aigua del mar. Un dels fòssils més espectaculars és l’esquelet d’un hadrosaure, un dinosaure herbívor conegut com a “dinosaure de bec d’ànec”.

També, trobareu una exposició sobre els jaciments arqueològics de la Cova Joan d’Os que destaca sobre altres perquè consta que va tenir una llarga ocupació, des del Neolític fins a l’Edat de Bronze.

El centre té un apartat que fa referència a l’època medieval, incorporant informació de l’ocupació andalusina a l’alta Edat Mitjana com de la baixa per la seva arrelada tradició cristiana. Un element destacable d’aquesta zona és la maqueta mòbil de l’ermita romànica de Sant Miquel de Tartareu.

Us convidem a visitar aquest centre, segur que us sorprèn!

Fèmur de titanosaure excavat l'any 1916 a la presa de Talarn (Bernat Vila / ICP)

(més…)