Dinosaures dels Pirineus

Etiqueta: paleontologia

  • L’exposició itinerant “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” arriba a Dinosfera

    Aquest cap de setmana s’ha inaugurat l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” a Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell) on s’hi estarà fins al 28 de maig. La mostra produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de 5 animals ja extingits, tot plegat acompanyat per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics.

    Poster de l'exposició "Què tenim sota els peus?"
    Poster de l’exposició “Què tenim sota els peus?”

    (més…)

  • El primer dinosaure lambeosaurí d’Europa va viure als actuals Pirineus

    El primer dinosaure lambeosaurí d’Europa va viure als actuals Pirineus

    Un article publicat a la revista Cretaceous Research descriu en el jaciment de Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) les restes més antigues d’Europa d’un dinosaure lambeosaurí. L’estudi compta amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d’hadrosaures va arribar a Europa provinent d’Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció al continent europeu va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

    Imatge 1. Recreació del paleoambient del Cretaci superior dels actuals Pirineus amb un grup de
    dinosaures lambeosaurins (esquerra) i un titanosaure (dreta). Crèdit: Oscar Sanisidro / ICP

    Els lambeosaurins són  un grup de dinosaures hadrosaures (també coneguts com a dinosaures de bec d’ànec) que es caracteritzen per una prominent cresta sobre els seus caps, la funció de la qual estava relacionada amb la comunicació. Aquesta estructura era buida i possiblement tenia un paper important en la competència sexual (com a reclam visual) i es creu que en algunes especies també servia per amplificar els sons que emetia l’animal.

    Fa uns 69 milions d’anys (durant el Maastrichtià) els actuals Pirineus, Ibèria i part de França formaven una gran illa anomenada illa ibero-armoricana que formava part de l’arxipèlag que durant el Cretaci va ser Europa. Aquesta illa estava dominada per grans dinosaures herbívors de coll llarg coneguts com a titanosaures a la qual hi van arribar els també herbívors hadrosaures provinents d’Àsia. L’estudi publicat a Cretaceus Research revela la presència al jaciment d’Els Nerets del primer hadrosaure lambeosaurí al continent europeu i implica que aquesta arribada es va produir uns 275.000 anys abans del que es pensava. L’arribada d’aquests nous grups de dinosaures a l’illa ibero-armoricana es va produir en moments de baixada del nivell del mar, quan les plataformes marines quedaven exposades i les àrees emergides quedaven temporalment connectades, bo i servint de lloc de pas per les faunes.

    La recerca està encapçalada per l’investigador Simone Conti (Universitat de Milà) que durant tres anys va participar a les excavacions dutes a terme al jaciment d’Els Nerets (Pallars Jussà, Tremp) organitzades pel Museu de la Conca Dellà (MCD) i l’Insitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). “Durant diverses campanyes en aquest excepcional jaciment vam excavar 29 restes fòssils d’hadrosaure lambeosaurí”, explica Bernat Vila, investigador de l’ICP i el MCD. “Vam trobar fragments de denticióó, diverses vèrtebres, restes de la pelvis i de les extremitats que van pertànyer a com a mínim tres individus diferents”, comenta l’investigador.

    Imatge 2. Diverses restes fòssils (no a escala) d’hadrosaure lambeosaurí d’Els Nerets
    (A: Fèmur, B: Ílium C: Vèrtebra dorsal, D: Dent)

    “La presència d’hadrosaures  lambeosaurins al continent Europeu va suposar una revolució als ecosistemes del Cretaci europeu”, comenta Albert Prieto-Márquez, també coautor del treball i especialista en hadrosàurids. En pocs milions d’anys, els hadrosaures es van expandir per tots els ambients de l’illa ibero-armoricana. “Des del moment en què apareix el primer lambeosaurí, al Pirineu hi trobem desenes de jaciments amb les seves restes fòssils, incloent fins i tot una gran profusió de petjades i rastres que acrediten que ocupaven diversos ambients. Això és una bona mostra de l’èxit evolutiu que va tenir aquest grup”.

    Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa

    El registre fòssil de dinosaures a Catalunya és extraordinari. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milers d’anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d’estudi dels paleontòlegs, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic. L’interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se’n té registre a Europa i aporten per tant molta informació dels ecosistemes abans de l’extinció massiva del final del Cretaci.

    L’ICP és un centre de recerca de referència dedicat a la recerca en paleontologia de vertebrats i la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic que té com a patrons la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i forma part de institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

    El MCD (Isona, Pallars Jussà), centre d’acollida del Parc Cretaci, és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la terra.

    Article original: Simone Conti, Bernat Vila, Albert G. Sellés, Àngel Galobart, Michael J. Benton, Albert Prieto-Márquez. 2019. The oldest lambeosaurine dinosaur from Europe: insights into the arrival of Tsintaosaurini. Cretaceous Research. DOI: 10.1016/j.cretres.2019.104286

  • Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    Troballes sorprenents a les campanyes d’excavació d’Isona i Tremp

    En el transcurs del mes de juliol el Museu de la Conca Dellà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han realitzat les seves campanyes anuals d’excavacions a Isona i Tremp, en el marc dels projectes de recerca sobre els dinosaures que van poblar la regió fa 70 milions d’anys. Les investigacions, en les quals hi ha participat estudiants universitaris i voluntaris, s’han realitzat al nou jaciment de Les Gavarres i al clàssic jaciment d’Orcau-2.

    A la primera localitat els paleontòlegs han estat excavant durant dies per extreure alguns ossos fòssils completament inèdits i sorprenents. Crida l’atenció l’extracció d’una costella cervical completa de més de 2 metres de longitud. En vida de l’animal, aquest element es trobava adosat a la part inferior de les vèrtebres cervicals dels dinosaures de coll llarg. Aquests animals, anomenats titanosaures, són ben coneguts a la regió ja sigui mitjançant restes fòssils d’ossos, petjades o ous. La longitud tan sorprenent de la costella en qüestió dóna una idea de les dimensions del coll d’aquest dinosaure. Del mateix individu es va recuperar una ulna (l’equivalent al cúbit humà), un os de l’avantbraç que, en correspondència amb la costella, indica un animal de més de 20 metres de longitud.

    Complementàriament, els paleontòlegs van revisitar el jaciment d’icnites de dinosaure d’Orcau-2. Aquest jaciment, descobert el 1984 i amb un gran nombre de petjades de titanosaures, havia estat netejat i acondicionat fa uns anys pel personal del Museu de la Conca Dellà. Enguany, s’ha netejat de nou i com a novetat s’ha documentat tota la superfície inclinada que les conté. S’ha fet mitjançat un dron, que ha pres imatges que serviran als investigadors per crear un model 3D d’aquest patrimoni únic. Amb aquest model es podrà divulgar millor el contingut fòssil de la localitat a tots els visitants del Museu i a més, s’ampliaran els coneixements científics sobre com caminaven els titanosaures. L’ús el dron en jaciments paleontològics és una novetat pels investigadors que volen experimentar així com les noves tecnologies ajuden a documentar les restes fòssils i avançar en els seus estudis.

  • Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Descobreixen el jaciment de dinosaures més modern d’Europa a la Conca Dellà

    Els investigadors del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà han descobert el que es considera el jaciment de dinosaures més modern d’Europa en un punt situat molt a prop de la població de Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà. Al jaciment, conegut com el del Molí del Baró, s’han trobat una gran diversitat de restes de dinosaures, nombroses restes òssies de cocodrils així com algunes de closca de caragol terrestre.

    Les restes permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp fa 66 milions d’anys, just abans de l’extinció dels dinosaures. La majoria són de hadrosaures de diferents mides, però també s’han recuperat dents de dinosaures carnívors i fragments de closques d’ous de titanosaures.

    El Dr. Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà i Dinosfera, ha explicat que les més abundants corresponen a diferents espècies de vegetals, entre les quals destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s’han trobat innumerables fragments de troncs i llavors. El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d’una petita acumulació d’aigua en un meandre abandonat o a una zona molt propera a un riu, ha explicat Galobart.

    El paleontòleg ha explicat que els dinosaures van viure 150 milions d’anys i els molts jaciments que s’han excavat han deixat imatges de períodes molt diferents. Així mateix, ha insistit que tant al límit de l’extinció dels dinosaures “no n’hi ha cap més a Europa”. Per tant, els científics, amb aquestes restes, podran dibuixar el darrer paisatge i la forma de vida dels darrers dinosaures.

    La recuperació de les restes s’ha fet en el transcurs de 5 campanyes d’excavacions. La primera va tenir lloc l’any 2002 i a aquesta li van seguir altres campanyes els anys 2007, 2010, 2011 i 2015.

  • Dinosaures dels Pirineus a les Jornades de Ciència i Ecoturisme

    El Dr. Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i director del Museu de la Conca Dellà i Dinosfera, presentarà el Projecte “Dinosaures dels Pirineus” a la Jornada Ciència i Ecoturisme, emmarcada en les activitats organitzades en motiu dels 10 anys de Parc Astronòmic Montsec, la qual “vol reunir i comunicar de forma conjunta les experiències desenvolupades a les nostres Comarques en l’àmbit d’aquestes disciplines científiques com a manifestacions de l’aprofitament de la ciència per al progrés territorial mitjançant l’ecoturisme”.

    Inscripció gratuïta a www.cienciaiecoturisme.com

  • Sopar Cretaci a Dinosfera: una iniciativa que combina gastronomia i paleontologia

    Sopar Cretaci a Dinosfera: una iniciativa que combina gastronomia i paleontologia

    Visitar els ossos, ous i altres restes fòssils de dinosaure que s’exposen a l’espai museogràfic Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell) acompanyats per Àngel Galobart, director de l’espai i del Museu de la Conca Dellà i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i degustar al mateix temps plats inspirats en la col·lecció del museu. Això és el que proposa el Sopar Cretaci del pròxim divendres 28 de juliol, que convida al públic a descobrir el museu d’una altra manera i gaudir-ne amb tots els sentits.

    (més…)